Ús original: fàbrica de panes i velluts
Nou ús: biblioteca i centre escolar d'educació infantil i primària
Adreça: passatge del Vapor Vell
Població: Barcelona
© 2011 Google
Els orígens
L’any 1844, Joan Güell i Ferrer, fabricant, economista, polemista i figura central del proteccionisme, començà la construcció d’una fàbrica a la vila de Sants, dedicada a la producció de pana i teixits de cotó, que entrà en funcionament el 1846. Els industrials de l’època escollien viles properes a la ciutat, ja que per prohibició municipal i raons d’espai, ja no podien seguir construint al Raval de Barcelona, i per motius militars, tampoc podien edificar a certa distància de les muralles de la ciutat. L’any 1848, Güell es va associar amb Domingo Ramis, un mecànic que tot just acabava d’obtenir el privilegi reial per a la fabricació exclusiva de pana durant cinc anys, transformant així la fàbrica de Sants en l’empresa Güell, Ramis i Cia. El mateix any, amb la creació de la fàbrica de l’Espanya Industrial, que seria coneguda com a Vapor Nou, el primer vapor passà a anomenar-se popularment Vapor Vell.
La fàbrica cessà la seva producció l’any 1890. Un any més tard, el fill de Joan Güell, Eusebi Güell i Bacigalupi, casat amb la filla gran del marquès de Comillas, traslladà la fàbrica a Santa Coloma de Cervelló, base del que seria la futura colònia Güell. El complex del Vapor Vell de Sants es fragmentà llavors en petits tallers independents.
Durant la guerra civil, el recinte passà a mans de la CNT-FAI, que convertí el vapor en un taller de fusteria. Entre els anys 1944 i 1976, el Club Esportiu Mediterrani llogà els dipòsits d’aigua de l’antiga fàbrica. El 1977 el complex passà a mans de l’empresa Jorba Preciados, que volia instal·lar-hi uns grans magatzems, però les mobilitzacions veïnals aturaren el projecte. L’any 1986, l’Ajuntament de Barcelona aprovà el Pla Especial del Vapor Vell, que conserva la nau principal, per destinar-la a equipaments, i la xemeneia com a element simbòlic.
Descripció del conjunt originari
El conjunt fabril, que cobria tots els processos del tèxtil, ocupava una gran extensió. S’hi accedia per una porta que donava a un passeig limitat per arbres. A mà esquerra s’hi trobava l’edifici dels tints i, a mà dreta, el destinat als teixits. Al fons, hi havia l’edifici de la filatura. La planta baixa d’aquesta edificació es destinava a departaments de tints, magatzem, administració i altres usos, mentre que els pisos superiors contenien les sales de preparació i de filatura del cotó. Des d’aquest edifici s’accedia al recinte que allotjava la màquina de vapor, i més enllà, hi havia un pati amb el dipòsit de carbó i altres dependències per a l’elaboració de l’aprest i les coles. Completava el conjunt la xemeneia, de 54 metres d’alçada i amb una base quadrada de 4 metres d’amplada, que encara es conserva.
L’edifici de la filatura estava format per un cos central de cinc plantes i dos cossos laterals de quatre. Estava construït a base de fonaments correguts de maçoneria, murs portants perimetrals d’obra de fàbrica de maçoneria i de maó massís, i pilars de fosa en la part central. Els pilars suportaven bigues de fusta compostes i tirants metàl·lics, que aguantaven voltes a la catalana. En els cossos laterals, els forjats eren de bigues de fusta i revoltons. En la composició de la façana hi domina la simetria.
El projecte de reutilització
La rehabilitació de la nau de la filatura del Vapor Vell de Sants per convertir-la en biblioteca de barri i en un centre escolar de dues línies la dugué a terme l’arquitecte Josep Mª Julià entre els anys 1998 i 2000. La biblioteca, amb accés des del cos que dóna al carrer de Joan Güell, ocupa les plantes tercera i quarta, mentre que l’escola, amb accés des de l’altre cos -el que dóna al carrer de Galileu- i amb pati al carrer del Miracle, ocupa les plantes baixa, primera i segona.
La rehabilitació va consistir en conservar l’estructura original, restaurar les parts deteriorades i adaptar la nau als nous usos. Així, per exemple, a la biblioteca s’eliminà una part del forjat per aconseguir un doble espai relacional entre les dues plantes. També s’obriren claraboies a la coberta per facilitar l’entrada d’il·luminació natural.
