Ús original: fàbrica de transformadors i interruptors

Nou ús: equipament educatiu d'infantil i primària

Adreça: carrer del Periodista Grané, 95

Població: Terrassa

© 2012 Google

Els orígens

L’origen de la fàbrica AEG es remunta a l’any 1912, quan els empresaris Josep Gibert i Escudé i Maurici Borie fundaren a Terrassa l’empresa La Electra Industrial, dedicada a la fabricació de motors, bombes, transformadors i turbines. Acabada la Guerra Civil, el febrer de 1939, el grup alemany AEG-Electric Motors adquirí la majoria de les accions i creà La Electra Industrial, SA-AEG (LEISA-AEG). La nova empresa comprà uns terrenys d’unes cinc hectàrees situats als afores de la ciutat, al costat de la Carretera de Castellar, per construir-hi una fàbrica nova. La construcció de la primera fase del complex finalitzà l’any 1942. Allí s’hi traslladaren les oficines administratives i tècniques i la majoria de la producció de la fàbrica del carrer del Pantà. L’edifici nou també acollí l’Escola d’Aprenents.
L’any 1962, La Electra Industrial, SA va canviar de raó social i esdevingué AEG Industrial, SA. Durant la dècada dels seixanta visqué els anys de major activitat: el 1965 la superfície construïda superà els 30.000 m², i el nombre de treballadors arribà als 1.800. Amb la crisi dels anys setanta, començà una època de conflictivitat social: l’any 1980 es tancaren les línies de producció de transformadors i d’interruptors i l’empresa es dedicà només a la construcció de motors elèctrics. L’empresa matriu AEG suspengué pagaments l’any 1983 i fou dissolta el 1996. Des de llavors quedà en mans de diferents fons d’inversió, i l’any 2003 el que quedava de l’empresa es traslladà al polígon de Can Petit i el conjunt fabril fou adquirit per Inmobiliaria Colonial. L’any 2005 l’empresa finalitzà la seva activitat a la ciutat.

Descripció del conjunt originari

La primera fase de la construcció del conjunt incloïa les oficines i la nau de fabricació de motors, segons projecte de l’arquitecte Ignasi Escudé, el qual havia visitat diferents centres industrials a Alemanya per documentar-se. Escudé va morir l’any 1942, mesos abans de la finalització de les obres. De la primera fase en destaca el cos d’oficines amb façana a la carretera de Castellar: un gran edifici rectangular de quatre plantes amb façana de maó vist.
Posteriorment, el conjunt es va anar ampliant amb naus noves que seguien l’alineació de l’eix perpendicular a la carretera de Castellar. L’any 1952 s’inicià la construcció de la Fàbrica B, destinada a la fabricació de transformadors i interruptors i, l’any 1955, se’n féu una ampliació. D’aquest conjunt en destaca la composició de façana de maó vist, l’alçada lliure i la coberta en dents de serra que permetia la il·luminació de l’interior.

El projecte de reutilització

En redactar el nou pla urbanístic de la ciutat l’any 2003, l’Ajuntament de Terrassa modificà la qualificació urbanística dels terrenys de l’AEG per acollir una Àrea Central de Millora Urbana amb usos residencials, d’equipament i espais lliures. A part de mantenir l’edifici principal d’oficines, que ja estava catalogat, el Pla, redactat per l’arquitecte Joan Busquets, amplià l’àmbit de protecció a d’altres edificis de la fàbrica. L’any 2006 es realitzà l’enderroc dels edificis no protegits, però l’esclat de la bombolla immobiliària l’any 2007 aturà el projecte de transformació. Tot i així, es construí l’escola Nova Electra en una de les parcel·les d’equipament ocupada parcialment per una part de la fàbrica B que s’havia conservat.
En el projecte, redactat per l’equip Joan Pascual Arquitectes, s’ordenà l’escola en forma d’U al voltant d’un pati. En un costat d’aquest pati s’hi col·locà l’aulari d’educació infantil, de nova planta, i a l’altre, la nau reutilitzada, ambdós volums lligats per un porxo. A la nau rehabilitada, que disposa d’una alçada lliure de quinze metres, s’hi construïren forjats entremitjos que, en no ocupar la totalitat de la planta, permeten establir relacions espacials entre les diferents plantes i aprofitar la llum zenital que entra a través de la coberta en dents de serra, creant així uns interiors de gran riquesa espacial. El projecte manté i rehabilita les façanes d’obra vista.