Els orígens

La Sociedad Cooperativa La Obrera Mataronense fou fundada a Barcelona l’any 1864 per l’industrial Salvador Pagès Alsina. Al principi, l’empresa s’instal·là en una antiga fàbrica de la vila de Gràcia, però el 1875 ja es traslladà a la nova edificació de Mataró.
Antoni Gaudí col·laborava amb la Cooperativa des de 1872, quan encara era estudiant d’arquitectura. En finalitzar la carrera, l’any 1878, el seu amic i director de la Cooperativa, Salvador Pagès, li encarregà el projecte del conjunt fabril, que havia d’incloure, a més dels edificis d’ús industrial, un barri de cases econòmiques, un casino amb jardí i un edifici de serveis.
L’arquitecte treballà en el projecte entre 1878 i 1882, però finalment només s’acabà construint la nau de blanqueig del cotó, les latrines adjacents i dues de les casetes per als treballadors. La nau es convertí, doncs, en la primera construcció que projectà Gaudí, i també en l’única que no va tenir com a promotors ni l’Església ni la burgesia.
La nau de blanqueig quedà sense ús pels volts de 1896, i fins i tot fou parcialment escapçada per l’ampliació del que avui és el carrer de la Cooperativa. Les latrines es van conservar, però les cases per als treballadors van ser enderrocades.
L’edifici fou declarat monument historicoartístic per l’Estat espanyol el 1969, i Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) per la Generalitat de Catalunya l’any 1982. Tot i així, romangué en un estat d’abandonament fins el 2002, quan l’Ajuntament de Mataró el féu rehabilitar. Actualment és la seu de la Col·lecció Bassat d’Art Contemporani de Catalunya.

Descripció del conjunt originari

La nau de blanqueig és un edifici de planta rectangular, de 12 x 48 m, on l’estructura portant d’arcs parabòlics de dotze metres de llum adquireix un protagonisme absolut, creant un espai diàfan, de gairebé 600 m², sense columnes ni murs. Són arcs esvelts, realitzats amb tres capes de taulons curts lligats amb perns que els travessen, creant una estructura que es repeteix en sis trams, que posteriorment es van ampliar a dotze.
La importància d’aquesta nau rau en el fet que és la primera obra de Gaudí i que ja mostra la preocupació de l’arquitecte pel desenvolupament dels arcs com a element de sustentació, que es convertirà en una de les característiques més definitòries dels seus treballs posteriors.

El projecte de reutilització

L’any 2002, en el marc de l’Any Internacional Gaudí, que commemorava el 150è aniversari del naixement de l’arquitecte, l’Ajuntament de Mataró encarregà la rehabilitació de la nau de blanqueig als arquitectes Manuel Brullet i Alfonso de Luna. El projecte contemplava també la restauració de la xemeneia i l’edifici circular dels urinaris.
La rehabilitació incloïa la creació d’un soterrani a les quatre primeres crugies de la nau per allotjar-hi els serveis i un magatzem. Es van refer els arcs que havien estat enderrocats en ampliar-se el carrer de la Cooperativa i es va erigir un mur paral·lel al carrer, recuperant així l’espai original de la nau i dels urinaris. La resta d’arcs es van reforçar sense modificar-ne la imatge mitjançant la inserció de plaques d’acer inoxidable a la connexió dels tres taulons que els composen.
En no poder-se recuperar la façana oest original, es va optar per fer-ne una de nova d’aspecte modern, amb vidre translúcid i òpal, amb cambra d’aire i un tractament que permet augmentar la llum natural dins la nau. De fet, el vidre es va utilitzar de manera profusa per diferenciar els elements originals de la nau i els procedents de la rehabilitació, i per aconseguir un joc de reflexos que multiplica l’obra de Gaudí.
Les façanes sud i est es van reconstruir mantenint l’aspecte original. Tanmateix, es va doblar l’envà de la façana est i la teulada -amb un entramat de fusta i teula plana vista per la part de sota i un aïllament projectat amb una altra teula plana per sobre-, per proporcionar l’aïllament tèrmic i acústic que exigeix el nou ús polivalent de l’edifici.