Ús original: magatzem portuari de mercaderies
Nou ús: museu, oficines, restaurants
Adreça: plaça de Pau Vila, 1
Població: Barcelona
Els orígens
Si bé ja existien uns magatzems generals de dipòsit a l’avinguda Icària de Barcelona, l’enginyer Maurici Garrán va projectar els Magatzems Generals del Comerç l’any 1881 per destinar-los a dipòsits comercials i així dotar el port de Barcelona d’unes instal·lacions més operatives. Aquesta voluntat respon als avenços que va aportar la revolució industrial: l’aparició d’embarcacions de ferro i d’acer, de més eslora i major calat, propulsades per màquines de vapor i la introducció de canvis en l’estratègia empresarial per millorar l’eficiència del port, com foren la reducció de les estades al port i la rapidesa en la càrrega i descàrrega de mercaderies. L’autor del projecte, que era el primer director de la Junta d’Obres del Port de Barcelona, tenia clar que aquest edifici havia de ser un magatzem per a les mercaderies que arribaven per mar però que no havien d’entrar a la ciutat. És a dir, un lloc on els vaixells descarreguessin els productes que portaven per tal que uns altres els carreguessin per endur-se’ls de nou. La construcció es va començar l’any 1885 i es va acabar el 1900.
Descripció del conjunt originari
Tal com reconeix l’autor, Maurici Garrán, l’edificació està inspirada en els edificis dels ports anglesos de l’època. Per a Garrán, aquest tipus d’edifici havia de ser segur, de fàcil vigilància i control, situat tant a prop dels vaixells com de la ciutat, i havia de facilitat les operacions fiscals. La distribució de la planta respon a criteris de facilitat constructiva, economia i seguretat. Les tècniques constructives que utilitzades en aquest edifici van ser les pròpies de l’època, de finals del segle XIX i principis del XX.
La façana, portant, és d’obra de fàbrica. L’estructura metàl·lica interior està formada per pilars de fosa i pilars d’acer laminat, units a les jàsseres mitjançant passadors del tipus cargol roscat en fred. Per a la coberta s’emprà la teula plana, que es començà a utilitzar a l’època degut a l’increment de l’ús de l’estructura metàl·lica.
Els Magatzems Generals del Comerç són l’únic edifici que es conserva del port vell de Barcelona.
El projecte de reutilització
Els arquitectes Josep Benedito i Agustí Mateos van ser els encarregats, entre els anys 1995 i 1996, de la rehabilitació de l’edifici, per convertir-lo en la seu del Museu d’Història de Catalunya. L’operació més destacada en l’edifici del museu fou la creació d’un gran espai buit central per agrupar-hi les comunicacions verticals i aportar-li lleugeresa. Pel que fa a l’estructura interior, s’han conservat els pilars originaris, de fosa i d’acer laminat. A més, es va alçar una altra planta per poder accedir al terrat. Aquesta planta gaudeix de vistes privilegiades del port i de la ciutat. Actualment el complex també acull les oficines del Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya i diversos restaurants, encarats al mar.