Ús original: adoberia, destil·leria i magatzem de vins
Nou ús: equipaments administratius i culturals
Adreça: carretera de Valls, 57
Població: Santa Margarida de Montbui
Els orígens
L’any 1903, l’industrial blanquer igualadí Joan Valls i Cos adquirí la finca coneguda com La Falconera, a Santa Margarida de Montbui, per construir-hi, amb l’ajut de tres socis, un establiment dedicat a l’adob de pells. L’adoberia passà, poc temps després, a mans de Marià Munguet, motiu pel qual l’edifici s’anomenà popularment Can Munguet, però l’empresa féu fallida i fou adquirida per Ramon Catarineu, que també acabaria tancant.
L’any 1922, la societat Canet i Sabater comprà les instal·lacions de l’adoberia i les amplià i adaptà per dedicar-les a l’elaboració d’alcohols, vins i licors. L’empresa era coneguda aleshores pels veïns com La fassina del Canet, però l’any 1928 la seva denominació oficial ja era la de La Vinícola, SA, i fou amb aquest nom que s’expandí per Catalunya. Tot i que l’any 1975 l’empresa intentà diversificar-se obrint un supermercat als baixos de la fàbrica, pels volts de 1980 entrà en crisi, i acabà tancant les portes el 1988. El complex fou adquirit per l’Ajuntament, que en rehabilità les naus per ubicar-hi la nova seu del consistori i un centre cívic i cultural.
Descripció del conjunt originari
La Vinícola és un conjunt d’aire modernista, que estava format per tres naus, de les quals se’n conserven dues, i una xemeneia. De la nau desapareguda, que s’utilitzava com a magatzem i accés a la xemeneia i que estava adossada a la façana oriental de la nau de l’adoberia, confrontada al torrent de Can Rafeques, en resta un mur de maó que mostra una seqüència de finestres dobles geminades, arquitravades a la part superior. Pel que fa a les altres naus, són de planta rectangular. La més primitiva, que allotjava l’adoberia, fou aixecada en sentit est-oest, i estava formada per la juxtaposició de diversos cossos de planta i pis: un amb el pis superior de menor alçada, a l’extrem occidental, i un altre a l’extrem oriental que comptava amb una planta semi-soterrada construïda aprofitant el desnivell del terreny en aquella zona, i que tenia un volum adossat a la part sud, de coberta plana. La segona nau, construïda a principis dels anys quaranta per l’arquitecte Bonaventura Bassegoda i Musté, se situa en paral·lel a la carretera de Valls, en sentit nord-sud, i té un cos central que sobresurt en alçada respecte als laterals, creant un espai interior sense pisos, de gran alçada. En tot el conjunt és destacable l’ús del maó com a element constructiu i ornamental.
El projecte de reutilització
A finals de 1988, l’Ajuntament montbuienc adquirí el complex de La Vinícola amb la intenció de destinar-lo a un ús públic, i encarregà el projecte de reforma als arquitectes Miquel Adrià i Joan Fabregat, que l’executaren entre 1990 i 1992. La nau més moderna s’adaptà per al seu ús com a nova seu del consistori, respectant en la mesura del possible l’estructura original de l’edificació, però adequant-la a la nova funció. Se substituí la coberta antiga, de teula àrab sobre encavallades de fusta molt malmeses, per una de nova, també sobre encavallades de fusta i cables d’acer; es creà un nou accés a la façana oest, basat en una làmina de pedra, i es mantingueren la resta de façanes, amb l’afegit del balcó de l’alcalde, que sobresurt de la façana sud fent voladís vers la façana principal, a l’oest. A l’interior es conservà la diafanitat de l’edifici, mantenint l’espai central a tota alçada, però es realitzà un nou forjat entremig a les ales laterals per guanyar un pis on encabir tots els espais necessaris. La rehabilitació fou guardonada amb el Premi Bonaplata de 1992 en l’apartat de Restauració.
La nau de l’antiga adoberia es destinà a acollir el Centre Cívic i Cultural La Vinícola, però la manca de finançament n’aplaçà la reforma alguns anys, durant els quals s’esfondrà part del sostre i la paret exterior. Finalment es rehabilità entre 1997 i 1998, conservant la fesomia de les parts que restaven dempeus i substituint els volums malmesos -el de l’extrem occidental i l’adossat de migjorn- per cossos nous, amb nous accessos, realitzats amb materials moderns i formes cúbiques.
