El llibre “La transformació dels edificis industrials tèxtils a Catalunya” recull 18 intervencions en edificis fabrils construïts entre finals del segle XVIII i mitjan segle XX. La publicació és una iniciativa del Grup de Recerca, Rehabilitació i Restauració Arquitectònica (REARQ), adscrit a la Universitat Politècnica de Catalunya.

Segons els seus autors (Cèsar Díaz, Pere Joan Ravellat, Ramon Gumà, Carlos Godoy i Anna Feu), l’elecció de l’objecte de treball no és casual, sinó que respon al període en què tingué lloc una excepcional expansió d’aquest tipus d’activitat a Catalunya i que, de fet, va assentar les bases del futur industrial del país. Una situació que explica moltes de les característiques i similituds dels edificis considerats. Un mateix ús i uns mitjans similars de construcció són els fets que van generar una tipologia d’edificis fàcilment distingibles i amb uns trets comuns que avui dia els fan especialment atractius i arquitectònicament valorats. La seva potent imatge i volumetria, la composició rítmica de les seves façanes, la magnitud i la nitidesa dels seus espais interiors i la singularitat de les tècniques constructives aplicades justifiquen ara la consideració de valor patrimonial que a molts d’ells se’ls atorga. Ha estat remarcable la seva capacitat per adaptar-se a altres usos, en molts casos com a equipaments públics, superant la seva condició d’objectes funcionalment obsolets.