Ús original: fàbrica de cerveses
Nou ús: centre cultural i de promoció de la marca
Adreça: carrer de Rosselló, 515
Població: Barcelona
Els orígens
Discrepant de l’ocupació alemanya d’Alsàcia, fruit de la guerra entre França i Prússia, l’any 1871, el cerveser August Kuentzmann Damm i la seva esposa fugiren de la seva ciutat natal alsaciana, Sélestat, per anar a Barcelona. Un any més tard, hi arribà el seu cosí, Joseph Damm. Aquell mateix any, Kuentzmann s’associà amb un català, Camps, per fundar Camps y Kuentzmann SRC, amb seu administrativa al carrer de la Cucurulla i fàbrica a Sant Martí de Provençals. També crearen la Cerveseria Cambrinus, a la Rambla Santa Madrona, on es podia degustar la cervesa que fabricaven.
El 1876, Kuentzmann Damm s’establí pel seu compte en un edifici del carrer Viladomat, amb el seu cosí Joseph com a mestre cerveser. Aquest abocà tot el seu entusiasme i experiència en la fàbrica per transformar la vella estructura artesanal en una indústria més moderna: fou a les seves mans que es va iniciar la producció i venda de cervesa amb la marca Damm. Kuentzmann morí el 1877, i anys després també ho féu Joseph Damm. El negoci cerveser passà a mans dels seus hereus amb el nom de Fills de J. Damm.
A principis del segle XX, el mercat cerveser barceloní estava integrat per quatre empreses: E. Petry (successora de Lluís Moritz), Fills de J. Damm, Joan Musolas (fabricant de la cervesa La Bohèmia) i E. Cammany. L’any 1910 es constituí SA Damm, que integrava tres d’aquestes quatre empreses (E. Petry no hi va voler entrar), però no es tractava d’una fusió, ja que cada empresa conservava la producció de la seva pròpia cervesa. S’acordà que la fàbrica principal de SA Damm seria La Bohèmia, una edificació construïda al carrer de Rosselló per l’empresa Joan Musolas S. en C. entre els anys 1903 i 1905 sota la direcció del mestre d’obres Pere Molins i Coll. La producció es mantingué en aquesta fàbrica fins l’any 1992 quan el procés industrial es traslladà a Santa Coloma de Gramenet i al Prat de Llobregat. Aleshores la Bohèmia passà a ser el domicili social i la seu central de l’empresa.
Actualment, la Bohèmia és també el museu de la marca cervesera i s’hi realitzen actes culturals i d’oci.
Descripció del conjunt originari
Les instal·lacions de La Bohèmia ocupaven tota una illa de l’Eixample projectat per Ildefons Cerdà. L’edifici principal, de tres plantes, estava format per tres cossos: l’esquerre corresponia a la malteria i l’assecador del gra, el central contenia la sala de maceració i altra maquinària, i el de la dreta estava destinat a la fermentació, la guarda, el rentat, l’ompliment, l’envasat i l’expedició de la beguda.
Al pati interior s’alçava la xemeneia, de planta troncocònica sobre base de planta quadrada, i també hi havia un cobert per a enquitranar i reparar barrils, uns estables, un femer, una zona per als carros de repartiment i una cantina per als treballadors.
Les façanes de la fàbrica, d’estucat pla, compten amb obertures en forma d’arc rebaixat emmarcades amb maó vist, i es troben coronades per merlets que recorden un castell medieval.
Just al davant de la fàbrica, a l’altra banda del carrer de Rosselló, l’empresa també disposava d’un edifici destinat a l’envasat i l’emmagatzematge de la cervesa.
El projecte de reutilització
L’any 2010 es va dur a terme la rehabilitació de la sala de maceració (s’hi poden observar els antics alambins de coure), la sala polivalent (per a espectacles de petit format) i el vestíbul de l’antiga fàbrica La Bohèmia. Aquesta intervenció la va dur a terme l’arquitecte Gianni Ruggiero, al capdavant de Toolstudio, juntament amb l’arquitecte tècnic Francesc Belart. Es va procurar recuperar l’estat originari de l’edifici tot adaptant-lo als nous usos. L’obra de rehabilitació va ser seleccionada en els Premis Catalunya Construcció 2011.
L’any 2012, de la mà del mateix equip d’arquitectes, es va construir una cuina a l’interior de l’edifici i es van reformar els accessos a l’antiga fàbrica cervesera per tal que aquest espai pogués esdevenir una “plaça pública” en dies assenyalats. L’Estudio Mariscal fou l’encarregat de dissenyar la tanca corporativa (mòbil i fabricada amb xapa d’acer patinable) que permet l’accés a l’interior del recinte.