Ús original: fàbrica tèxtil
Nou ús: equipaments esportius, socials i culturals
Adreça: carrer de Mallorca, 30
Població: Sant Boi de Llobregat
© 2012 Google
Els orígens
L’any 1921, l’industrial Agustí Massallera i Castell encarregà a l’arquitecte Francesc Berenguer la construcció d’una fàbrica tèxtil a Sant Boi de Llobregat. Tot i que la denominació oficial de l’empresa, dedicada als filats de cotó, era el d’Hilaturas Gossypium (nom científic d’aquesta planta), popularment fou coneguda com Can Massallera, pel seu fundador.
L’any 1923, la fàbrica ja comptava amb més de 7.500 fusos i donava feina a un centenar de persones, i al llarg dels anys següents no deixà de créixer amb diverses ampliacions. Així, la nau del carrer Mallorca s’acabà de construir l’any 1927, el 1935 el conjunt s’amplià sobre l’eix del carrer de la Vídua Vives, el 1949 s’hi afegí una central tèrmica per generar energia elèctrica i el 1950 s’hi addicionà una estació transformadora d’electricitat. La producció se centrà sempre en el procés del filat del cotó.
Durant la Guerra Civil, la fàbrica fou col·lectivitzada. La mort del seu fundador, l’any 1965, coincidí amb una època de grans canvis en el món del tèxtil, amb la introducció de nous procediments de fabricació i l’entrada massiva en el mercat de les fibres sintètiques, que afectaren de forma significativa la fàbrica. L’any 1973, la crisi del petroli acabà propiciant el tancament definitiu de l’empresa.
De 1977 a 1981, les naus de Can Massallera acolliren diversos equipaments municipals: escoles, l’emissora de ràdio local, serveis socials, sales d’exposicions, un poliesportiu… Però no va ser fins la dècada dels 90 del segle XX que finalment s’escometé la reforma integral del recinte, que actualment acull equipaments socioculturals i esportius.
Descripció del conjunt originari
El projecte original del complex fabril, de l’arquitecte Francesc Berenguer Bellvehí, preveia edificar 6.400 m2 de naus formant una U, però no s’arribà a concloure mai. El que s’edificà tenia les dues naus principals disposades en angle recte formant una L, amb una nau gran al carrer de Mallorca i una de menors dimensions al carrer de la Vídua Vives. Els dos braços de l’L emmarcaven un espai interior que servia per moure les mercaderies, en el qual s’ubicaven dues naus més petites situades paral·lelament a la nau del carrer de Mallorca.
El sostre de les dues naus principals estava realitzat amb volta catalana a la planta baixa, suportada per columnes de fosa. El primer pis, de menor amplària, trunca la coberta a dues aigües que cobreix la planta baixa.
El conjunt segueix l’estil propi de la seva època, el d’una arquitectura industrial orientada vers la funcionalitat però sense oblidar l’ús estètic dels materials. En aquest sentit, Francesc Berenguer recorria sovint a la decoració de les façanes mitjançant elements de terra cuita, de vegades polícroma, que emmarca línies estructurals (cornises i cantonades) i obertures (portes i finestres). A Can Massallera el recurs més habitual és l’ús estètic del maó vist. La façana de la fàbrica s’articula a la planta baixa a partir de la iteració d’un tipus amb tres finestres, delimitat per pilastres coronades amb una mena de merlet. El primer pis reprodueix aquesta estructura, però amb la repetició d’una finestra dividida en tres parts per pilarets de maó. Les testeres de les naus són esglaonades.
El projecte de reutilització
Durant la dècada dels noranta, i gràcies a l’aportació econòmica de la multinacional Alcampo, s’emprengué la rehabilitació del conjunt, segons projecte del gabinet d’arquitectes Gelabert & Associats. Les obres, que finalitzaren l’any 1997, tingueren com a objectiu principal frenar el procés de degradació de les construccions i realitzar les actuacions urgents de reparació i consolidació de l’estructura, els fonaments, la coberta i els tancaments. Els edificis rehabilitats han mantingut la tipologia, la concepció constructiva i la solució estructural, i s’optà per deixar a la vista els seus elements més característics, com ara els pilars, les voltes i les encavallades.
El conjunt, que avui (2014) és l’equipament sociocultural més gran de Sant Boi, acull serveis diversos: un gimnàs, un poliesportiu, locals d’assaig musical, el consell de districte, un servei d’informació per a joves i per a la gent gran i els serveis socials, i també és la seu d’un seguit d’entitats socials, esportives i culturals de la ciutat.
