Ús original: foneria

Nou ús: estudi d'arquitectura

Adreça: carrer de Fontanella, 26

Població: Olot

© 2009 Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

Els orígens

Segons alguns historiadors, l’any 1544 es van instal·lar a Olot els tres germans Barberí, que provenien d’Itàlia i es dedicaven a l’art de fer campanes. Anys més tard, dos d’ells van seguir viatjant, mentre que l’altre es va casar amb una olotina i es va establir definitivament a la vila.
L’activitat de la foneria Barberí era diversa. Així, consta documentat que, durant el segle XVII, s’hi feien cassoles de bronze, al segle XIX, escultures, i durant la Tercera Guerra Carlina (1872-1876), s’hi varen fondre canons. Al segle XX, durant la Guerra Civil, es van destruir moltes campanes per fabricar armes i, més tard, a la foneria hi hagué molta feina per reconstruir totes les campanes que havien estat malmeses en l’època de setge. Posteriorment, també va guanyar importància la foneria artística, dedicada a les obres escultòriques. L’any 1976, l’empresa passà a mans de Ramon Castey, el qual, més tard, traslladà la producció a Riudellots de la Selva, abandonant la fàbrica d’Olot.

Descripció del conjunt originari

El conjunt originari estava format per edificacions que s’anaren construint al llarg del temps en dues parcel·les adjacents de deu metres d’amplada per quaranta de llargada cadascuna. La nau principal, de planta rectangular de 10 x 33 m, se situava a la parcel·la nord, en perpendicular al carrer de Marià Vayreda. Aquesta nau estava coberta per encavallades de fusta i teula ceràmica. Posteriorment, limitant amb el carrer de Fontanella, s’afegí un cos de dues plantes que albergava un magatzem en planta baixa i els vestidors a la planta superior. A l’altra parcel·la hi havia un pati d’on sobresortien dues xemeneies que expulsaven els fums produïts en els forns. Amb façana al carrer Fontanella, es construí una nau de dues plantes que acollia en planta baixa les oficines i en planta pis el magatzem. Hi havia també un cobert per desar peces. La resta del pati era utilitzat per abocar els residus derivats del procés de producció. Completava el conjunt un edifici destinat a habitatge en la seva planta superior, amb façana al carrer de Vayreda.

El projecte de reutilització

L’any 2004, els arquitectes olotins Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta (RCR Arquitectes) van adquirir l’històric edifici de la foneria Barberí per convertir-lo en el seu estudi professional.
El projecte de rehabilitació data de l’any 2005, però de la mateixa manera que la seva construcció originària, la foneria s’ha anat reconvertint per fases, i ara només queda pendent recuperar l’edifici del carrer de Marià Vayreda.
En general, aquesta intervenció aposta pel minimalisme tot respectant l’entorn. És un assaig en el camp de les energies renovables, perquè recupera un edifici històric, gaudeix de la llum natural, produeix energia elèctrica, aprofita l’aigua i introdueix la vegetació a base d’arbres i falgueres en el pati. En els interiors s’utilitza l’acer en qualitats diverses (lleixes, taules suspeses, paviment) per recordar l’ús originari de l’edifici.
El nou Espai Barberí és un lloc per reflexionar, imaginar i crear: hi ha espais per al treball tant dels arquitectes com dels seus col·laboradors, espais de reunions, espais per fer maquetes i prototipus i espais per a l’emmagatzematge. La nau principal es destina a actes culturals i públics, mentre que el despatx d’arquitectura se situa en l’L formada per les construccions adjacents a la nau, amb la seva activitat principal a la planta primera. També hi ha un pavelló per deliberar sobre maquetes i projectes tancat per una coberta plana amb làmina d’aigua.
Actualment, l’edifici també és la seu de la Fundació Bunka (cultura, en japonès), fundació privada que té per objectiu obrir l’estudi d’arquitectura d’RCR a d’altres disciplines artístiques, i comunicar i potenciar la relació entre arquitectura i paisatge. Des de l’any 2008 s’hi programen workshops, performances, conferències, projeccions, exposicions i presentacions de llibres i d’audiovisuals.
De la memòria del projecte d’RCR Arquitectes: “Materialitzar un somni: trobar un espai on poder somiar. Amb trobades, discussions, xerrades, reflexions, silenci, jardí, història i… olorar i respirar. Per crear: l’arquitectura i el paisatge. Per compartir: nosaltres i molts més. L’antiga foneria Barberí, llarg temps anhelada, es presenta carregada de fum (foc extingit) en parets, sostres i terres, i de bronze, com preexistència mineral en el jardí, junt a l’olor i al color i a les xemeneies dels forns. La terra i el foc són presents, així com l’aire, cada vegada més dens, guanyant terreny. Establir aquí el nostre món, recolzar els peus i elevar la ment. Els arbres i les falgueres del jardí. L’autonomia de subministraments. I deixar que l’atmosfera ens embolcalli i afegir la nostra petjada a la història d’aquest espai que tantes escultures va fondre. I continuar tranquil·lament el nostre camí.”