Ús original: fàbrica tèxtil

Nou ús: biblioteca i equipament per a joves

Adreça: carrer de Torres Amat, 39

Població: Sallent

© 2012 Google

Els orígens

La fàbrica tèxtil forma part del conjunt edificat que té l’origen en la casa pairal de la família Torres Amat. La casa es construí al costat del pont Vell de Sallent, probablement durant els segles XV o XVI, i des de llavors ha sofert diverses transformacions i ampliacions.
A principis del segle XIX, Anton Torres va ampliar la casa pairal amb un nou cos de cinc plantes on va instal·lar la primera fàbrica de teixits. El seu nét, Manuel Torres, promogué la construcció, a finals del segle XIX, d’una nova nau adossada a l’anterior, una edificació annexa per a una màquina de vapor i una xemeneia troncopiramidal.
A finals del segle XIX, la plaga de la fil·loxera comportà la pèrdua de l’altra activitat econòmica de la família, el conreu de la vinya, fet que els portà a la suspensió de pagaments i a vendre la casa a l’empresa l’Elèctrica Sallentina.
A principis dels anys trenta del segle XX, Josep Torres, descendent directe de la família, adquirí de nou el conjunt i restaurà la casa destinant la planta pis de la fàbrica a residència familiar. L’any 1950, la família es traslladà a Barcelona i la casa i la fàbrica foren arrendades a diversos llogaters.
L’any 1976, la Diputació de Barcelona adquirí els fons documentals de la biblioteca i, el 1981, la casa i la fàbrica adjunta, per convertir el conjunt en un museu. A partir de 1989 la casa acollí temporalment la Biblioteca Popular Sant Antoni Maria Claret, ja que l’edifici on s’havia ubicat històricament havia quedat obsolet. La rehabilitació de la fàbrica, l’any 1998, destinà dues plantes a les instal·lacions definitives de la Biblioteca i una altra planta a equipaments per a joves.

Descripció del conjunt originari

El conjunt originari inclou la casa pairal, la primera fàbrica, de 1815, i la fàbrica tèxtil adossada de finals del segle XIX. La nau que ocupa actualment la biblioteca és la situada més al nord del conjunt i té tres plantes. Correspon a la part més moderna de la fàbrica tèxtil i estava formada per una nau de planta rectangular d’aproximadament 12 x 30 metres, amb pilars de fosa i jàsseres de fusta.

El projecte de reutilització

A la segona meitat de la dècada dels noranta, l’Ajuntament de Sallent i la Diputació de Barcelona promogueren la rehabilitació de la nau del nord del complex per instal·lar-hi la Biblioteca Popular Sant Antoni Maria Claret. El projecte consistí en la consolidació de l’estructura de l’edifici i l’adequació de l’espai interior, tot mantenint el caràcter industrial de l’edificació. La biblioteca ocupa les plantes primera i segona, mentre que la planta baixa acull un espai per a joves. Un dels elements importants de la intervenció fou la connexió entre les dues plantes, resolta amb la modificació de l’entrada i la creació d’un doble espai amb una escala i un ascensor que comuniquen les plantes i es continuen amb el nucli de serveis, deixant la resta de la planta diàfana.
El projecte d’adequació de la Biblioteca és dels arquitectes Enric Batlle i Joan Roig, i el de restauració de les cobertes, de l’arquitecte Alfred Pastor.
La rehabilitació fou mereixedora, l’any 1998, del Premi Bonaplata en la categoria de Rehabilitació de béns immobles, i del Premi de la 1a Biennal d’Arquitectura de les Comarques Centrals.