Ús original: fàbrica de ciment
Nou ús: taller d'arquitectura, habitatge i equipaments lúdics
Adreça: avinguda de la Indústria, 14
Població: Sant Just Desvern
© 2011 Google
Els orígens
El gener de 1917 es constituí la Sociedad Auxiliar de la Construcción, SA, per dedicar-se a la fabricació de ciment pòrtland, i emprengué la construcció d’una fàbrica en uns terrenys de Sant Just Desvern. L’any 1920, havent registrat la marca Sanson per al seu ciment, l’empresa començà la seva activitat, amb una producció inicial de 150 tones diàries, que dos anys més tard ja ascendien a 400. La xemeneia de formigó de la fàbrica, que fou en el seu moment la més alta d’Europa, va començar a funcionar el 1924.
La fàbrica, que durant la Guerra Civil s’utilitzà per produir ciment per a les fortificacions, superà el conflicte armat sense patir danys, de manera que un cop finalitzada la contesa va poder reprendre la producció sense entrebancs. L’any 1947, la Sanson començava la producció de prefabricats de formigó, i l’any següent la de ciment natural. El 1953 esdevingué la primera empresa a Catalunya a fer servir el fuel-oil com a combustible.
L’augment de la producció provocà protestes dels veïns, molestos per la pols i els fums que originava la fàbrica. La pressió veïnal obligà l’Ajuntament de Sant Just a denegar a l’empresa el permís per ampliar les instal·lacions, fet que en motivà el trasllat, l’any 1968, a Sant Feliu de Llobregat, on hi havia la pedrera. Quatre anys més tard, el 1972, un grup interdisciplinar amb el nom de Taller d’Arquitectura inicià en aquells terrenys la construcció de l’emblemàtic edifici residencial Walden 7, finalitzada l’any 1975. Entre 1973 i 1975, l’arquitecte Ricard Bofill adquirí i rehabilità part de les construccions que encara quedaven de la fàbrica per instal·lar-hi el seu habitatge i el taller d’arquitectura, i el 1984 la Corporació Metropolitana de Barcelona emprengué la restauració de la xemeneia i les sitges per ubicar-hi equipaments d’oci.
Descripció del conjunt originari
La fàbrica Sanson era un complex industrial per a la producció de ciment, format per més de trenta sitges, galeries subterrànies i grans sales de màquines. Articulat seguint fonamentalment la direcció nord-sud, el conjunt esdevingué una amalgama de construccions amb una disposició força irregular, amb alineacions dispars de les diverses naus.
Un element destacable per la seva espectacularitat és la xemeneia de formigó armat, d’uns cent metres d’alçada, projectada per l’enginyer nord-americà Clifford Tomlinson.
El projecte de reutilització
L’arquitecte Ricard Bofill Leví emprengué, entre els anys 1973 i 1975, el projecte de rehabilitació de part de la fàbrica, parcialment enrunada, per instal·lar-hi el seu habitatge i el taller d’arquitectura. Es demolí part de l’estructura per adaptar les formes subjacents al nou espai projectat, i es preservaren vuit sitges per convertir-les en oficines, un taller de maquetes, sales d’arxius, una biblioteca, una sala de projecció i un espai de grans dimensions, anomenat La Catedral, pensat per celebrar-hi activitats culturals relacionades amb l’arquitectura, exposicions o concerts. El projecte es completà amb la creació d’un gran jardí d’eucaliptus, oliveres, xiprers i palmeres que envolten el conjunt i s’enfilen per les seves columnes.
L’any 1984, la Corporació Metropolitana de Barcelona inicià la restauració de la xemeneia i les sitges. Posteriorment, l’arquitecte Alfred Arribas projectà una remodelació, conclosa per l’arquitecte i dissenyador Joan Font i inaugurada el 1996, que convertí els túnels de fums entre la xemeneia i els forns de ciment i la mateixa base de la xemeneia en un espai d’oci nocturn. En la conversió es conservaren els forjats i les estructures de formigó de la fàbrica, combinant-los amb formes més suaus i mobles moderns de fusta. A la xemeneia, suspès a uns divuit metres d’alçada, va instal·lar-s’hi un restaurant, i a la part més alta, un mirador al qual s’accedeix per un ascensor interior amb sòl i sostre transparents. El conjunt està envoltat de jardins.
