Ús original: fàbrica tèxtil
Nou ús: equipaments educatius i culturals
Adreça: carrer d'Enric Prat de la Riba, 77
Població: Granollers
© 2012 Google
Els orígens
L’any 1871, l’industrial Josep Umbert i Ventura engegà una fàbrica tèxtil a Sant Feliu de Codines. L’empresa prosperà ràpidament, i el 1904 construí una fàbrica a Granollers. En morir Josep Umbert, l’any 1917, la companyia passà als seus nebots, fills de la seva germana Maria i de Joan Roca Cassart. La fàbrica, que produïa principalment pisanes (roba de fil o de cotó amb lligat de plana i de diversos colors, emprada en vestits de dones i nens), planxes blaves i vichys, es continuà expandint, sumant a les plantes de Granollers i de Sant Feliu de Codines les de Monistrol i Ripollet, a més de les oficines i magatzems situats a Barcelona.
L’empresa destacà també per la seva implicació social: l’any 1933 creà la Casa Cuna per als fills de les mares treballadores, i més tard fundà El Cosidor, on les treballadores solteres es podien formar i aprendre a cosir, planxar i portar una casa.
La Guerra Civil deixà empremta en la fàbrica. El 1936 fou requisada pels obrers, que li canviaren el nom pel d’Espartacus, i el gener de 1939, un incendi provocat causà una gran destrucció. L’empresa, però, es recuperà, i als anys cinquanta, mirà de solventar els problemes originats per l’augment de la producció i les restriccions elèctriques amb la construcció d’una central energètica, La Tèrmica. Durant aquest període, la fàbrica es modernitzà i multiplicà la seva producció, que en unificar en una sola empresa tot el procés productiu, generava teixits de gran qualitat.
Les naus de Sant Feliu de Codines tancaren l’any 1971, en el marc d’un pla de reestructuració tèxtil. Cinc anys més tard s’iniciava el trasllat de la filatura de Granollers a un nou edifici de La Batllòria (Sant Celoni), i el 1978, una segona reestructuració acomiadava 450 treballadors. La fàbrica tancà definitivament l’any 1991, i fou adquirida per l’Ajuntament de Granollers el 1993.
Descripció del conjunt originari
El conjunt consta d’un seguit de naus de planta rectangular connectades entre sí per ponts, construïdes en diferents èpoques, i que majoritàriament segueixen l’alineació del carrer de Prat de la Riba. Les naus de major llargària s’ubiquen a tocar d’aquest carrer, i continuen oblíquament amb dues naus de menors dimensions tombant la cantonada del carrer de Lluís Companys. El complex queda delimitat per l’extrem oriental per quatre volums que, situats en perpendicular a les naus del carrer de Prat de la Riba, s’estenen cap al sud seguint una línia trencada.
El límit meridional el marquen la nau d’assecatge i estampació i la central tèrmica, disposades també en paral·lel al carrer de Prat de la Riba. L’angle sud-oest del recinte queda sense tancar.
A l’interior, diversos volums es disposen seguint l’alineació majoritària. Trenca aquesta disposició una nau amb la coberta en dents de serra, que s’alinea en direcció nord-sud.
El projecte de reutilització
L’any 2002, l’Ajuntament de Granollers rehabilità la nau on s’assecava el fil i la tela i on s’havia fet també l’estampació per instal·lar-hi una escola-taller, el Centre Tecnològic i Universitari. El 2003 s’aprovà el Pla d’usos del Projecte Roca Umbert Fàbrica de les Arts, i a finals de 2004, el Pla Director Arquitectònic, redactat pels arquitectes Manel Bosch i Antoni Sánchez-Fortún, i gestionat per l’arquitecta Ània Pluma.
El 2005 s’inaugurà la Biblioteca Roca Umbert, a l’antiga nau dels ordidors i els telers. La nau de les nuadores i rodeteres s’assignà a La Troca, un centre que acull nombroses entitats de cultura popular i tradicional, i a l’espai que ocupaven les bitllaires s’hi instal·là un bar.
Altres volums que s’han adaptat a nous usos són l’antiga infermeria (actual espai d’assaig musical CUB), el magatzem d’oli i recanvis (reconvertit en espai d’arts) o la zona de blanqueig (ara tallers d’artistes), mentre que la nau amb coberta en dents de serra s’ha destinat a sala polivalent.
Les antigues naus acullen també el Centre de Creació i Difusió Musical NauB1, un centre audiovisual, el Mercat de l’Audiovisual de Catalunya, les instal·lacions de Vallès Oriental TV, uns tallers de producció i les oficines de la Fàbrica de les Arts. La central tèrmica es rehabilità per fer-la visitable.
La reutilització dels espais de l’antiga fàbrica encara no ha acabat, amb diversos projectes previstos per al futur, com el d’acabar la museïtzació de la tèrmica o la creació d’un centre de dansa, actualment en espera d’obtenir els fons necessaris per a la intervenció.
