Ús original: fàbrica de productes químics

Nou ús: equipaments municipals (usos culturals, esportius, administratius...)

Adreça: carretera de Juià, 48

Població: Celrà

© 2010 Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

Els orígens

L’any 1902, Pere Pagans i Josep Brillas van fundar a Celrà (Girona) la societat Brillas i Pagans, dedicada a la producció d’extractes tànnics d’origen vegetal per adobar pells. Un any més tard, amb la incorporació d’un nou soci, Alberto Fontana, que es dedicava al negoci dels productes químics, l’empresa passà a anomenar-se Brillas, Pagans y Cía. Durant la Primera Guerra Mundial, s’incrementà la demanda per part dels països en guerra, i per això l’any 1915 s’encarregà a l’arquitecte Isidre Bosch i Batallé l’ampliació de les instal·lacions. El 1921 es fusionaren el negoci d’extractes tànnics amb el de productes químics, i la societat resultant s’anomenà Extractos Curtientes y Productos Químicos, SA. La ubicació privilegiada de la fàbrica, a tocar de la via de tren de Madrid a Saragossa i del tramvia de vapor de Flaçà a Palamós i propera als ports de Palamós i Sant Feliu de Guíxols, fou crucial tant per rebre matèria primera com per exportar el producte acabat a nivell internacional.
La fàbrica visqué la seva època d’esplendor fins a la meitat dels anys cinquanta del segle XX, moment en què començà el declivi degut a la competència dels productes químics de síntesi. L’any 1971 l’empresa tancà les portesdefinitivament.
A principis dels anys vuitanta, tots els edificis del complex foren cedits a l’Ajuntament de Celrà, que inicià els tràmits per tal de rehabilitar-los i destinar-los a equipaments públics. Actualment, les diferents naus acullen la casa de la vila, el centre cívic, el centre cultural, l’escola municipal de dansa, la biblioteca i les piscines municipals.

Descripció del conjunt originari

Estilísticament, la fàbrica està molt influïda pel modernisme català i per l’arquitectura industrial de l’època, i es caracteritza per uns pinacles decoratius que li donen un caràcter singular.
El complex fabril estava delimitat per un mur d’obra vista, tenia diverses entrades i disposava d’un pati on es guardava la matèria primera. Tot i que cada nau albergava una part del procés productiu (sala de màquines, forns, calderes, etc.), estaven estretament lligades entre elles, tant mecànicament (amb un sistema de corretges, politges, engranatges i embarrats) com mitjançant una xarxa de canonades per on passava l’extracte de taní.
L’estructura dels edificis està formada per murs de càrrega i bigues metàl·liques. Les cobertes, a dues aigües, estan envoltades per xemeneies i pinacles. La nau central, però, està formada per una coberta plana amb barana perimetral d’obra decorada amb els pinacles característics d’aquest conjunt. Les façanes, construïdes amb totxo massís i morter de calç, tenen diversos elements decoratius propis de l’arquitectura industrial modernista de finals del segle XIX i principis del XX: la disposició de les peces ceràmiques, les rajoles vidrades dels ampits de les finestres, etc. En el conjunt industrial es conserven dues xemeneies de secció circular: la de les calderes i els forns i la del taller de forja.

El projecte de reutilització

Les obres de rehabilitació de cinc edificis de la Fàbrica Pagans de Celrà es dugueren a terme entre els anys 1995 i 2006 segons el projecte de l’arquitecte José Luis Alonso Eijo.
La intervenció es va desenvolupar en dues fases. La primera va consistir en la consolidació estructural dels edificis, la renovació de les xarxes de serveis, la restauració de la coberta i l’adaptació als nous usos de les distribucions interiors. La segona s’ocupà de l’ordenació de l’espai exterior (pavimentació, enjardinament i enllumenat), recuperant l’espai que històricament sempre havia estat lligat a la fàbrica.
Actualment, la nau on hi havia les calderes i els forns és un centre cívic; la casa de la vila està ubicada a les dependències de l’antic laboratori i oficines; el centre cultural ocupa la nau de quatre plantes on hi havia les sales d’extracció, trituradores, elevadors, evaporadors i molins; l’escola municipal de música es troba a l’antiga sala de màquines, i la biblioteca a l’antiga sala d’extractes. En els vells patis i magatzems de la fàbrica es van construir, l’any 1985, les piscines municipals.