Ús original: fàbrica de productes químics
Nou ús: habitatges i estudis
Adreça: carrer de Llull, 133
Població: Barcelona
© 2012 Google
Els orígens
L’any 1902, els empresaris Ramon Massó Marcer i Ildefons Carol Grau van fundar la societat R. Massó y Cía, Sociedad Colectiva, destinada a la compra i venda de productes químics. La fàbrica d’aquesta companyia s’alçà al carrer de Llull del barri del Poblenou, a Barcelona. El 1920 s’incorporaren al negoci tres nous socis, que tenien lligams familiars amb els dos fundadors. L’any 1942, segons el projecte de l’arquitecte Josep M. Ros Vila, s’alçà un pis sobre les naus situades en paral·lel al passatge, i el 1944 es va reformar l’interior. A mitjans dels anys cinquanta, sense els socis fundadors, que havien mort uns anys enrere, l’empresa passà a anomenar-se Massó y Carol, SA. La producció va continuar fins a principis dels anys noranta, quan s’hi produïen matèries primeres per a la indústria tèxtil, la cosmètica, la perfumeria, els detergents i els adobs. Fou llavors, el 1992, amb l’empresa en mans de la quarta generació dels Carol, que es va tancar la fàbrica del Poblenou i es va traslladar a Santa Coloma de Cervelló per desenvolupar una altra activitat.
Descripció del conjunt originari
El conjunt originari, envoltat per una tanca perimetral que encara es conserva, comptava amb una nau principal i diverses construccions auxiliars. La nau principal, de forma rectangular, consta de planta baixa i dues plantes pis.
Per a la construcció es va emprar la fàbrica de maó massís, bigues metàl·liques de gelosia, pilars de perfils metàl·lics i encavallades de fusta que suporten la coberta a dues aigües. De la composició de la façana en destaquen les grans obertures i les impostes horitzontals situades a l’alçada dels forjats.
A l’exterior s’alça la xemeneia de maó vist característica dels vapors industrials de principis del segle XX.
El projecte de reutilització
Els arquitectes Carles Bassó i Cristian Cirici, juntament amb un grup de socis, adquiriren l’antic vapor i, constituïts en la Comunitat de Propietaris Llull 133, impulsaren la rehabilitació i canvi d’ús d’aquest edifici industrial. L’obra es va materialitzar entre els anys 1996 i 1997, i l’edifici resultant d’aquesta intervenció es coneix actualment com a Vapor Llull.
La finalitat de la recuperació d’aquesta fàbrica era convertir-la en espais destinats a treball i residències a l’estil dels lofts. El concepte loft sorgeix a la Nova York dels anys cinquanta, sobretot en els barris del Soho, Tribeca i Barri Oest, com a conseqüència de l’elevat preu de l’habitatge, que va portar a estudiants i artistes a ocupar fàbriques i magatzems en desús de forma més o menys clandestina. Però el concepte ha anat evolucionant i, avui en dia, poca cosa té a veure amb els seus orígens. L’arribada dels lofts al Poblenou de Barcelona a mitjans dels anys noranta no va estar exempta de polèmica, ja que, en aquell moment i en aquella zona de la ciutat, només estaven permesos els usos industrials.
El punt de partida del projecte fou l’enderroc de les edificacions auxiliars i dels annexes i la conservació de l’edifici principal i la xemeneia. Aquest enderroc permeté la construcció d’un volum paral·lel a la nau per ubicar-hi una filera d’aparcaments en planta baixa, i la creació d’un pati interior que facilita l’entrada de llum natural a l’interior de l’illa i l’accés a l’edifici. En aquest pati, adossats a la nau, s’hi van col·locar tres ascensors panoràmics formats per materials lleugers de vidre i xapa metàl·lica que permeten l’accés als divuit mòduls, d’una superfície aproximada de 90 m2.
Aquesta intervenció fou mereixedora del Premi Ciutat de Barcelona d’Arquitectura i urbanisme 1997 i del Premi Bonaplata de Rehabilitació 1997.
