Ús original: fàbrica de filatura de cotó
Nou ús: centre cívic i biblioteca
Adreça: carrer de Baix, 2
Població: Girona
© 2011 Google
Els orígens
La primera referència documental de la fàbrica de filats de cotó de Santa Eugènia de Ter és de l’any 1819. Fou la primera indústria tèxtil de Girona. L’impulsor d’aquesta indústria fou en Joan Rull i s’anomenà, al principi, Mallol i Cia. La seva ubicació sobre la sèquia Monar respon a la voluntat d’aprofitar l’aigua i la força motriu d’aquesta. L’any 1874, Jaume Ferrer i Cabanes va comprar la fàbrica, amplià els terrenys per l’est i urbanitzà el carrer de Baix. En aquella època també se substituïren les rodes hidràuliques per turbines. El 1898, l’empresa Hijos de Cayetano Marfà y Cía, de Mataró, adquirí la fàbrica i en fou propietària fins el 1979, d’aquí el nom popular que rebia l’empresa: la Marfà. A principis dels anys vuitanta, el negoci passà a mans de Gerona Textil, SA, i s’orientà cap a l’elaboració de fibres sintètiques. L’any 2000 la producció es traslladà a Salt i la fàbrica de Santa Eugènia de Ter es clausurà.
Descripció del conjunt originari
El conjunt originari estava format per la nau principal, que data de principis del segle XIX, una ampliació posterior en planta baixa i un edifici aïllat situat a l’oest.
L’edifici principal, de planta baixa i dues plantes pis, té forma rectangular, de 43 x 21 m, amb coberta a dues vessants sostinguda per encavallades i formada per teula àrab. Les façanes, arrebossades amb morter de calç i exercint funció estructural, disposaven d’un mateix tipus d’obertura, més ampla a la planta baixa. L’estructura de la nau es resol amb parets de càrrega en el perímetre i pilars de fosa a l’interior, formant tres crugies i suportant jàsseres fetes amb platines de ferro laminat. Aquestes jàsseres, de geometria singular, tenen l’ala inferior horitzontal i l’ala superior corbada, amb el màxim cantell en el centre. Les unions biga-pilar es resolen encaixant les peces de fosa i amb fixacions amb cargols. Els pòrtics estan atirantats perpendicularment entre ells i aguanten els forjats de voltes ceràmiques.
El projecte de reutilització
L’equip d’arquitectes format per Pere Joan Ravetllat, Carme Ribas i Olga Schmid fou l’encarregat de la rehabilitació de la Marfà entre els anys 2008 i 2011, impulsada per l’Ajuntament de Girona, per convertir-la en un centre cultural i cívic amb biblioteca.
En la rehabilitació, per posar de relleu la importància de la nau principal i la seva relació amb l’entorn, s’eliminaren tots els cossos annexos, que no eren originals, i l’últim habitatge adossat al lateral de la nau que permetrà l’accés al futur Centre d’interpretació del patrimoni industrial i que s’instal·larà a l’edifici aïllat situat a ponent. El projecte també incorporà la creació d’un nou volum en planta baixa per ubicar-hi part del programa i establir una relació òptima amb l’entorn, tant amb el Centre d’interpretació com amb el Centre Cívic de Can Ninetes, situat just enfront.
Per tal d’organitzar el programa d’usos i les circulacions entre les diferents plantes de l’edifici principal, a l’interior es creà una escala central que conforma un triple espai, deixant a la vista l’estructura de pilars i jàsseres original i permetent tant la comunicació entre plantes com la relació entre usuaris. En aquest interior destaca el tractament del sostre, que incorpora cilindres fonoabsorbents de color vermell per assegurar el confort acústic interior de l’edifici. A les façanes s’ha mantingut la repetició del mòdul de finestra, d’aproximadament 140 x 260 cm, però dissenyant fusteries diferents en funció de l’ús de cada estança interior i de l’orientació d’aquesta.
L’obra fou premiada en la quinzena edició dels Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona l’any 2012.
