Ús original: fàbrica d'envasos metàl·lics
Nou ús: institut d'ensenyament secundari
Adreça: carrer de Sagunt, 5
Població: Badalona
© 2012 Google
Els orígens
Gottardo de Andreis, empresari italià, va fundar a Badalona una empresa que es dedicava a la fabricació i litografia d’envasos metàl·lics. La fàbrica, situada a l’antiga zona del Gorg on es van anar establint les indústries, es va construir en diverses fases, sense gaire relació entre elles, entre els anys 1906 i 1922. L’arquitecte encarregat de l’obra fou el badaloní Joan Amigó Barriga, principal representant de l’arquitectura modernista a Badalona.
La fàbrica, coneguda popularment com “La llauna”, s’anomenà, a partir de l’any 1919 i fins al seu tancament el 1980, G. de Andreis Metalgraf Española S.A.
Descripció del conjunt originari
L’edifici originari, que era una fàbrica de pisos, estava format per diversos cossos, dels quals en destaca la cantonada entre el carrer de la Indústria i el carrer Sagunt, que té una façana esgrafiada excepcional. Aquesta façana adopta l’estètica dels corrents artístics europeus de l’època: art déco i protoracionalisme. L’arquitecte va crear un edifici monumental optant per la simetria en la composició dels elements, les formes geomètriques dels esgrafiats i la forta presència dels textos i símbols de la marca. En aquest sentit, cal fer esment de la façana del carrer d’Eduard Maristany, que és publicitària: es poden observar uns mosaics en forma de medalló amb imatges i escuts d’Itàlia i Catalunya, obra del mosaïcista Lluís Bru i Salelles.
De l’interior, cal destacar la solució constructiva utilitzada per aconseguir les plantes lliures: pilars de ferro colat que suporten bigues de ferro en gelosia. L’estructura de la coberta està formada per encavallades de fusta amb peces metàl·liques que recolzen sobre les cartel·les – capitell dels pilars.
El projecte de reutilització
La reforma arquitectònica d’aquest edifici, per tal de transformar-lo en un institut d’educació secundària, la dugueren a terme els arquitectes Enric Miralles i Carme Pinós entre els anys 1984 i 1991.
La planta baixa de l’edifici es converteix en un porxo exterior gràcies a la nova porta d’entrada. A l’interior, el recorregut principal està format per unes rampes-escala: les rampes s’aturen on l’alçada de la visió coincideix amb les bigues de gelosia originals i, d’aquesta forma, el visitant pot observar un pla calat. A partir d’aquí, se segueix pujant mitjançant unes escales. S’han eliminat parts del forjat per tal de donar més alçada en determinats punts de l’edifici com, per exemple, a la primera planta on s’aconsegueix un balcó sobre l’entrada. Com que la normativa no permetia fer noves obertures a la façana per facilitar l’entrada de llum natural, a la primera planta es van posar uns tancaments interiors de vidre fragmentat que permeten relacionar els diferents àmbits i recollir la llum existent. A la segona planta, se substitueix una part de la coberta de teula per una coberta de vidre transparent.
La rehabilitació de la Fàbrica Gottardo de Andreis, “La Llauna”, guanyà el Premi FAD de Rehabilitació l’any 1986.
