Ús original: fàbrica de maquinària (metal·lúrgica)

Nou ús: habitatges i oficines

Adreça: carrer de Sant Isidre, 62

Població: Terrassa

© 2012 Google

Els orígens

L’enginyer industrial Josep Gibert i Escudé i Joan Junyent i Benet, fill de l’industrial metal·lúrgic Francesc Junyent, fundaren l’any 1910 la societat col·lectiva Gibert i Junyent per fabricar motors, bombes centrífugues i maquinària elèctrica. El nom comercial que s’adoptà de bon principi per a l’empresa fou el de La Electra Industrial, i el primer taller es muntà al carrer del Pantà de Terrassa.
L’any 1912, Joan Junyent traspassà la seva part de la societat a Joan Borie, i la raó social passà a ser Gibert i Borie. Aquell mateix any, el taller es traslladà a un edifici nou i modern, equipat amb grues elèctriques i muntacàrregues, projectat per l’arquitecte modernista Lluís Muncunill. La nova fàbrica s’ubicava en el mateix carrer del Pantà, però a l’alçada de la cantonada amb el carrer de Sant Isidre. Durant els primers anys, La Electra Industrial no va superar els vint-i-cinc treballadors, però a partir dels anys vint del segle passat, gràcies a la substitució de la màquina de vapor per l’electricitat, l’empresa començà el seu creixement, i passà a donar feina a cent cinquanta treballadors.
Coincidint amb la segona República, La Electra Industrial entrà en una etapa de conflictivitat. Amb l’esclat de la Guerra Civil es produí un descens notable de l’activitat i productivitat, que s’agreujà en passar la fàbrica per un període de col·lectivització durant el qual que fou destinada a la fabricació de material de guerra, part del qual no es va cobrar mai. Tot plegat va portar l’empresa a una situació molt difícil que provocà que, acabada la Guerra Civil, l’empresa alemanya AEG n’adquirís la totalitat de les accions. AEG va construir un complex nou a la carretera de Castellar, que popularment seguí sent anomenat L’Electra, iniciant així una nova etapa que la portaria a esdevenir un dels principals centres productius de la ciutat.
L’any 1942 la fàbrica es traslladà a les noves dependències, i al carrer del Pantà amb Sant Isidre només hi va quedar la planxisteria. L’edifici va quedar finalment en desús i fou ocupat per un garatge fins que l’any 1998 la immobiliària Imvivsa n’adquirí la propietat.

Descripció del conjunt originari

L’edifici, situat en una cantonada dels primers eixamples de la ciutat, fou concebut com una nau basilical: amb un espai central a doble alçada i amb una coberta a dues aigües que tenia una gran claraboia longitudinal. Flanquejant l’espai central hi havia dos pisos amb coberta de volta de maó de pla. Una estructura de pilars i jàsseres de ferro formant gelosia circumdava l’espai central, suportant l’edifici i el pont-grua que facilitava el moviment de les peces.
La façana que dóna al carrer del Pantà es forma per la repetició del tipus que queda separat pels baixants de la coberta situats en els punts d’inflexió d’aquesta. A la planta pis, aquest tipus inclou tres finestres amb arc rebaixat, de les quals la del mig és més alta, i a la planta baixa, dues finestres amb arc rebaixat i disposició simètrica.
L’accés principal a la nau estava situat a la façana nord i s’efectuava a través d’un pati. Amb el temps, aquest espai fou ocupat per una edificació residencial.

El projecte de reutilització

L’any 2000, els arquitectes Francesc Bacardit i Jaume Armengol projectaren la rehabilitació de la fàbrica per transformar-la en un conjunt d’onze habitatges i oficines. En el projecte, l’espai central esdevé un gran pati interior amb arbrat sobre el qual s’orienten els habitatges, situats a la planta pis. La planta baixa acull l’aparcament i les oficines.
Exteriorment, l’edifici recuperà el seu aspecte original. Al carrer de Sant Isidre es reformà la porta existent, tot ampliant-la i centrant-la a la façana per possibilitar l’accés dels vehicles. L’espai de la claraboia es va deixar obert per permetre la ventilació i la il·luminació zenital del pati, i el creixement dels arbres situats a l’interior. Les voltes es van reparar i impermeabilitzar. Interiorment, es van mantenir els elements més significatius de la nau, tot reparant l’estructura de ferro existent. Els forjats originaris també es van conservar.