Ús original: fàbrica de filatura de llana
Nou ús: estudis d'empreses dels àmbits de l'art i el disseny
Adreça: carrer dels Pellaires, 30
Població: Barcelona
Els orígens
L’any 1875, els empresaris Ramon Gal i Juan Puigsech sol·licitaren permís d’obres per a la construcció d’una fàbrica de filatura de llana a l’interior de l’illa situada entre els carrers dels Pellaires i dels Ferrers, al Poblenou de Barcelona, que ja contenia altres construccions. L’edifici s’alçà segons el projecte del mestre d’obres Antoni Vila i Bruguera. El 1878, Agustí Coll i Torné comprà la fàbrica i aixecà una planta en una de les quadres de planta baixa, amb Odón Cabrera com a mestre d’obres. Posteriorment, l’empresa esdevingué Juan Ribas i Cia., també dedicada al tèxtil, i es realitzaren diverses reformes i ampliacions. El 1927, la Societat d’August Ramoneda adquirí la fàbrica i la transformà en un centre de producció de sèmoles, fècules i glucosa. Entre els anys 1940 i 1989, l’edifici s’anà dividint i es llogà a petits tallers.
El 1989, en un moment en què la zona estava en transformació a causa dels Jocs Olímpics, Pierre Roca, dedicat al món de la comunicació, va promoure la conversió de la fàbrica en uns estudis de cinema comercial i publicitari, anomenats Palo Alto en referència a la xemeneia fabril que s’alça enmig del recinte. Aquest projecte va fracassar, però el dissenyador valencià Javier Mariscal n’agafà el relleu i hi instal·là el seu estudi l’any 1990, iniciant-se així la lluita per evitar l’enderroc del complex. A més de l’Estudi Mariscal, als anys noranta llogaren espais a Palo Alto altres professionals del disseny i la creació, com l’interiorista Fernando Salas o els fotògrafs d’XYZ, SA. En aquella època, els terrenys van ser declarats expropiables, però després de llargues negociacions amb l’Ajuntament, els llogaters van aconseguir que es qualifiqués el terreny com a equipament de nova creació de caràcter local. L’any 1997 es creà la fundació Palo Alto, que gestiona l’espai i posa les instal·lacions a disposició d’empreses dedicades a la creativitat.
Descripció del conjunt originari
Aquest conjunt industrial ocupava tant el perímetre com l’interior d’una parcel·la rectangular, fet que comportà l’aparició de diversos passatges interiors que encara avui en dia permeten l’accés als diferents volums. La nau originària de la fàbrica Gal i Puigsech se situava en paral·lel al carrer dels Pellaires, era de planta rectangular, amb coberta a dues aigües i constava de planta baixa i pis. Posteriorment es construí la nau del carrer dels Ferrers cantonada amb el carrer Taulat, que servia d’assecador. Al centre del recinte s’alça la xemeneia de maó vist característica de les fàbriques tèxtils de finals del segle XIX.
El complex està format per naus de fins a quatre plantes, amb cobertes a dues vessants. Les façanes, d’estucat llis, són molt simples. En aquest sentit, la composició de la façana de la nau del carrer dels Pellaires sorgeix de la repetició del mateix mòdul entre pilastres: en planta pis, dues obertures enllaçades per les llindes d’arc rebaixat i l’ampit, ambdós d’obra vista; en planta baixa, una única obertura, col·locada a l’eix del conjunt anterior, amb llinda, brancals i ampit d’obra vista.
El projecte de reutilització
La rehabilitació del conjunt es va iniciar en la dècada dels noranta, quan s’hi instal·laren els primers professionals i decidiren recuperar-lo tot conservant i realçant el patrimoni arquitectònic original però adaptant-lo a tendències contemporànies. Actualment hi desenvolupen la seva activitat quinze empreses de l’àmbit de la creació: dissenyadors, escultors, fotògrafs, arquitectes, dissenyadors industrials i decoradors. Cada empresa s’ha instal·lat en una nau industrial diferent i s’ha encarregat de condicionar-la per al nou ús, però també hi ha zones compartides: els espais exteriors, on hi abunda la vegetació, una nau que s’utilitza per a festes i actes socials, un hort i un restaurant.