Ús original: fàbrica de teixits

Nou ús: habitatges i oficines

Adreça: carrer del Doctor Cabanes, 22

Població: Terrassa

© 2011 Google

Els orígens

A redós de les empreses tèxtils més grans de Terrassa, aparegué un grup important de petits empresaris, entre els quals hi havia Pere Font i Batallé, que començà a treballar d’aprenent de teòric a l’empresa de Miquel Marcet, el seu futur sogre, i que als 19 anys ja adquirí els primers telers per muntar la seva pròpia fàbrica, que arrendà al seu sogre. El 1891 Pere Font es traslladà al Vapor Matarí, on s’instal·là pel seu compte. L’any 1902 muntà un magatzem i un despatx al carrer del Nord, i vuit anys després traslladà el magatzem i les oficines a un nou edifici, ubicat al mateix carrer, que avui encara es conserva.
L’any 1916, l’empresari encarregà a l’arquitecte Lluís Muncunill la construcció d’una fàbrica als terrenys que havia heretat entre el carrer del Vall i el carreró Tras Colegio (actual carrer del Doctor Cabanes), al costat del que fou el Reial Col·legi Terrassenc (avui, Escoles Pies). Anys després, en els mateixos terrenys, hi edificà les oficines de l’empresa, amb façana al carrer del Vall, en un volum separat de l’originari.
La fàbrica, que sempre va funcionar amb energia elèctrica, romangué en funcionament fins la crisi dels anys setanta. L’any 1972 s’abandonà la fabricació de teixits, i en els anys posteriors també es donà per acabada la filatura de llana i la d’estam. L’edifici es destinà a aparcament de vehicles fins a la seva restauració, l’any 1997. Actualment acull habitatges i oficines.

Descripció del conjunt originari

La fàbrica Font Batallé s’ubicava en una nau aïllada de planta rectangular, de 12,50 metres d’amplada per uns 65 metres de llargada, que comptava amb dues fileres de telers organitzats a partir d’un passadís central. L’edifici, de dues plantes d’alçada, es construí a partir de la repetició del mateix tipus fins a setze vegades. La connexió entre les plantes es resolia mitjançant una escala exterior.
L’estructura portant de l’edifici és de pilars de maó massís integrats a la façana sobre els quals descansen uns grans arcs, de 12,20 metres de llum, construïts també amb maó massís i tirants d’acer. El forjat d’entremig està format per voltes de maó de pla recolzades en els arcs. La coberta es resol amb dues voltes de maó de pla superposades amb una cambra d’aire ventilada. De la composició de la façana en destaquen les grans dimensions de les finestres i les formes arrodonides dels arcs rebaixats d’aquestes. El material constructiu utilitzat principalment a la façana és el maó ceràmic vist amb el cantó arrodonit, fet que accentua les formes orgàniques del conjunt.

El projecte de reutilització

La nau està situada a l’interior d’una de les primeres illes que s’edificaren fora del recinte emmurallat de Terrassa. El projecte de reutilització de la nau incorporà també les parcel·les veïnes, fet que va permetre desenvolupar una operació de transformació urbanística més gran. A l’entorn de la nau principal es van consolidar uns patis i es creà un conjunt residencial format per la nau i dues fileres d’habitatges unifamiliars disposades a cada un dels costats.
La part de la nau amb façana al carrer del Doctor Cabanes alberga oficines, i la resta acull una vintena d’habitatges. L’alçada lliure de les plantes va permetre introduir dos forjats nous, un a cada planta, separats de l’estructura original, fet que possibilità la creació d’habitatges amb dobles espais. La part residencial es tractà com un àmbit independent del contenidor de la nau, deixant entre la nova i la vella construcció espais de relació tant interiors com exteriors. La presència del cos residencial s’evidencia a la façana nord que, en no estar concebuda com a tal, va permetre sobresortir de la nau preexistent per instal·lar-hi un dels accessos verticals del conjunt.
La rehabilitació de la nau, duta a terme el 1997 pels arquitectes Francesc Bacardit, Joaquim Mompel, Ferran Pont i Jaume Armengol, obtingué l’any 1998 el premi Bonaplata.