Ús original: fàbrica de tints
Nou ús: centre de jardineria
Adreça: carrer de Melcior de Palau, 32-36
Població: Barcelona
© 2011 Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
La fàbrica Minguell data de finals del segle XIX, quan es va edificar al barri de Sants de Barcelona per dedicar-la als tints i als aprests. L’empresa no s’escapà de la conflictivitat laboral existent a principis dels anys trenta del segle XX, amb greuges sovint resolts de forma violenta, i el 13 de maig de 1933 patí l’explosió d’una bomba incendiària a la sala de transformadors, que originà un incendi i causà danys fins i tot a les cases de l’altra banda del carrer.
Durant la Guerra Civil es reconvertí en una fundició per a l’elaboració de municions, i més tard passà per diversos usos, com la confecció de plàstics, de bales de vidre o la manufactura de metall. L’edifici mantingué l’activitat fabril fins l’any 1994, quan tancà definitivament les seves portes.
El conjunt està format per dues naus amb orientació nord-sud i comunicades interiorment, una situada a la cruïlla entre els carrers de Melcior de Palau i del Torrent de Perales i una altra de més curta adossada en paral·lel a ponent de la primera, formant una L. Totes dues tenen les parets de maó massís i coberta a dues aigües suportada per encavallades de fusta recolzades en pilastres de maó, però la de ponent no arriba fins al carrer de Melcior de Palau, i en canvi sobresurt en alçada. Un cos de coberta plana encaixat en l’angle de l’L i amb façana al carrer de Melcior de Palau allotjava les oficines. El conjunt es tanca per l’extrem occidental amb un pati, que havia albergat uns magatzems i unes latrines.
L’any 1997, després d’una rehabilitació que conservà les parets de maó vist i les encavallades de fusta però substituí la coberta original de teula per una de policarbonat transparent per donar llum natural a les naus, l’antiga fàbrica reobrí convertida en el centre de jardineria Hivernacle. La intervenció, projectada per l’enginyer tècnic agrícola que dirigeix l’empresa, Ignasi Rossinés, amb la col·laboració de l’arquitecte Javier Vives, també canvià el terra original encimentat per un de sauló, i obrí finestrals a la façana del carrer del Torrent de Perales. El pati s’ha destinat a aparcament.
