Ús original: fàbrica de cerveses
Nou ús: oficines i seu social, bar-restaurant, promoció de la marca
Adreça: ronda de Sant Antoni, 39-43
Població: Barcelona
© 2012 Google
Els orígens
Louis Moritz, nascut a Alsàcia, França, comprà l’any 1862 una parcel·la a la ronda de Sant Antoni de Barcelona per tal de construir-hi una fàbrica de cerveses que s’inaugurà l’any 1864. Fou una de les primeres construccions de l’Eixample Cerdà, edificada després de l’enderroc de les muralles. Amb el creixement del volum del negoci i davant la necessitat d’instal·lacions més àmplies, la fàbrica s’anà estenent amb la compra de parcel·les veïnes. Als anys 60, es fusionà amb la marca de cerveses belga Lamot i fundaren Cervezas Barcelona, SA. L’any 1978, la crisi econòmica obligà al tancament de l’empresa; la família hi havia viscut fins aquell any. El 2004, els descendents dels Moritz rellançaren la cervesera. Actualment, la producció es realitza a l’Aragó, mentre que les oficines i la seu social es troben a la fàbrica rehabilitada de la ronda de Sant Antoni on, a més, s’hi donen cita l’oci, la restauració i la cultura.
Descripció del conjunt originari
El conjunt originari allotjava la fàbrica cervesera en dues finques de planta baixa i cinc plantes pis, i el domicili de la família en una altra de contigua, de planta baixa, cinc plantes pis i sotacoberta.
Les façanes de les plantes baixes dels tres edificis són de pedra. El número 43 té els quatre pisos centrals emmarcats amb dues semicolumnes, i l’última planta té una balustrada de maó. Està decorat amb flors de llúpol i espigues de civada esculpides en pedra. L’edifici contigu està dividit en tres franges verticals i coronat amb un timpà decorat amb un Gambrinus, el patró no oficial de la cervesa. També hi ha plantes de blat i d’ordi daurades i, sobre la porta principal, les inicials LM del fundador. La residència de la família, reflex de la nova burgesia de l’època, es diferencia de la fàbrica per una barreja de diferents estils.
L’interior dels edificis té una construcció merament funcional, amb murs de maçoneria, arcs de mig punt i voltes catalanes, elements característics de l’arquitectura industrial de l’època, que buscava materials barats, duradors i eficaços.
El projecte de reutilització
Jean Nouvel fou l’arquitecte encarregat de la reforma integral dels baixos de les tres finques que ocupava l’antiga fàbrica de cervesa Moritz. Concretament, s’han rehabilitat uns 4.500 m2 compresos entre la planta soterrani, la planta baixa i el pis principal. L’objectiu del projecte, en paraules de l’arquitecte francès, fou “reconvertir l’antic edifici en un lloc d’avantguarda sense perdre l’aroma a història i a malt”.
A la planta baixa, a nivell de carrer, s’han restituït les parets de maçoneria i les columnes al seu estat original. S’ha reforçat l’estructura amb subtils elements d’acer allà on ha estat necessari. També s’han conservat els mosaics originals del paviment tot recobrint-los amb una làmina de resina transparent. S’obté així un joc de reflexes dels panells lluminosos de sostres i parets que aporten calidesa a les estances. En aquesta planta s’hi troben la botiga, un bar de vins, la cerveseria i la microcerveseria.
Pel que fa a la planta soterrani, s’ha instal·lat una brasserie en un espai amb els arcs i les voltes catalanes originàries; s’hi han afegit plafons amb tons que imiten el color de la cervesa i donen a l’estança un ambient molt càlid. Per al restaurant, Jean Nouvel ha dissenyat un sistema de miralls que reflecteixen l’exterior, perquè els clients puguin observar el cel i els vianants del carrer mentre gaudeixen de l’àpat. En aquesta planta també hi trobem la Sala 39, un espai polivalent i multimèdia concebut per modificar-se en funció de les necessitats, ubicat a les antigues bodegues de fermentació, on encara s’hi poden veure algunes pedres de les muralles de la ciutat. És en aquesta planta on hi ha la cuina, els serveis i un passadís on s’observen els tancs de formigó on es guardava la cervesa als anys 20.
El passadís dóna al pati d’illa on Patrick Blanc, botànic parisenc de reconegut prestigi internacional, dissenyà un jardí vertical que tapa el mur de formigó existent. Des del pati, unes escales condueixen a l’entrada del pis principal, on hi ha una petita terrassa a l’aire lliure, un museu de la cervesa, una sala gastronòmica i un taller.
