Ús original: fàbrica tèxtil

Nou ús: biblioteca, centre de noves tecnologies

Adreça: carrer Comtes de Bell-lloc, 192-200

Població: Barcelona

© 2017 Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

Els orígens

L’industrial Gabriel Benet Campabadal, propietari a principis del segle XX d’un taller de merceria i cintes al carrer de la Diputació, a Barcelona, adquirí, al carrer dels Comtes de Bell-lloc, una finca amb una nau industrial per instal·lar-hi una fàbrica tèxtil.
L’any 1924, l’arquitecte Antoni Pons i Domínguez efectuà una reforma i ampliació de la nau existent, que en realitat es pot acabar considerant una nova intervenció, que culminà en la creació d’una indústria dedicada a la producció de teixits de seda, especialitzada en les cintes i les puntes de coixí. Fou una de les poques fàbriques que s’establiren al barri barceloní de Les Corts, que no va gaudir de gaire activitat industrial.
L’empresa, que va participar en l’Exposició Internacional de Barcelona l’any 1929, fou col·lectivitzada durant la Guerra Civil i reorientada vers la fabricació de material per al conflicte bèl·lic. Acabada la contesa, reprengué la seva activitat, prosperant fins assolir la seva màxima esplendor durant les dècades dels 1950 i 1960, període en què donà feina a un gran nombre de treballadors,especialment dones.
Després de la mort del seu creador, Gabriel Benet, l’any 1976, la fàbrica inicià una davallada que la dugué al tancament definitiu l’any 1984. En estat d’abandonament, el recinte fou adquirit per l’Ajuntament de Barcelona, que el destinà en principi a magatzem i posteriorment a seu temporal (del 1990 fins al 2010) de la Fundació Centre del Vidre. El febrer de 2017 s’hi instal·là, després d’una primera remodelació, l’Ateneu de Fabricació de Les Corts, centre de creació dedicat a les noves tecnologies i especialment a la fabricació digital en 3D, i des del gener de 2018 acull també la biblioteca de districte Montserrat Abelló.

Descripció del conjunt originari

La finca adquirida a principis del segle XX per Gabriel Benet acollia ja una nau industrial senzilla, disposada en direcció nord-sud, de planta baixa i amb coberta a dues aigües amb encavallades de fusta. L’arquitecte Antoni Pons prengué aquesta edificació com a referència, però en la pràctica el resultat es pot considerar una nova creació.
Pons bastí una nau principal de planta baixa amb coberta en dents de serra i òculs a les parets, i un volum cantoner de planta i pis amb elements corbats, especialment en el coronament. En la construcció del conjunt utilitzà el formigó armat i el vidre, en una intervenció austera, amb escassos elements decoratius.
L’enginyer Pere Vallcorba efectuà una primera ampliació de la fàbrica l’any 1934, a l’edifici que forma la cantonada entre els carrers dels Comtes de Bell-loc i d’Evarist Arnús. La intervenció amplià el primer pis i en construí un altre, eliminant els coronaments noucentistes originals, i obligà a construir una nova escala interior per unir els tres nivells.
L’any 1952, l’arquitecte Lluís Maria Albín reformà i amplià de nou el complex, afegint-hi un soterrani i dues plantes a la part posterior del volum que dóna al carrer d’Evarist Arnús, a més d’incorporar un sòcol de pedra a la façana principal.

El projecte de reutilització

La reconversió, obra dels arquitectes Ricard Mercadé i Aurora Fernández, ha adaptat l’edifici als nous usos conservant-ne el caràcter original, creant una sèrie d’obertures amb grans finestrals que proporcionen més llum i visibilitat, i obrint dobles espais que permeten relacionar les diferents plantes. La intervenció ha atorgat una importància especial a la sostenibilitat, essent el primer edifici públic barcelonès que obtindrà, en aquest àmbit, el certificat internacional BREEAM.
La nova biblioteca ocupa una superfície de 3.576 m2 i compta inicialment amb 45.000 documents. La memòria històrica hi és present a través d’una exposició permanent que mostra la història de la fàbrica i de les seves treballadores, i també s’hi inclou un espai dedicat a Montserrat Abelló, la poetessa feminista que dóna nom a l’equipament.
La biblioteca, els espais públics de la qual ocupen també la primera planta i l’altell, comparteix espai, a la planta baixa, amb l’Ateneu de Fabricació de Les Corts, un espai de creació i formació, vinculat a les noves tecnologies i, en especial, a la fabricació digital en 3D, obert a la participació de particulars, entitats, organitzacions, universitats i empreses. La biblioteca i l’Ateneu es relacionen mitjançant un atri a doble alçada, on es troba també l’accés principal a l’edifici.
La planta segona té una part oberta al públic, amb tres sales polivalents, i una altra part privada per a ús del personal. Un segon atri de relació paral·lel al principal, amb una escala oberta, facilita l’accés a aquesta planta.
La intervenció va guanyar el Premi Bonaplata de rehabilitació en la categoria de béns immobles de l’any 2018.