Ús original: fàbrica cimentera

Nou ús: museu de la indústria del ciment

Adreça: paratge del Clot del Moro, s/n

Població: Castellar de n'Hug

© 2012 Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

Els orígens

L’industrial Eusebi Güell, juntament amb els empresaris Joaquim d’Abadal, Manel Arnús i Lluís Ferrer-Vidal, fundà l’any 1901 l’empresa General de Asfaltos y Portland, SA (Asland), que esdevindria la primera cimentera de Catalunya. L’empresa inicià aquell mateix any la construcció d’una fàbrica a l’indret dit Clot del Moro, a Castellar de n’Hug. La zona era ideal, tant per la pedra calcària que la formava com per la proximitat dels salts d’aigua de les fonts del Llobregat i les mines de carbó del Catllaràs, tots ells elements necessaris per a la producció del ciment. L’únic aspecte negatiu era l’aïllament del conjunt, agreujat per les dificultats del transport, que s’intentà pal·liar amb la construcció d’un ramal secundari del ferrocarril fins a Guardiola de Berguedà, posteriorment prolongat fins a Castellar de n’Hug.
El conjunt de la fàbrica s’amplià al llarg dels anys. Entre 1909 i 1913 s’hi realitzaren grans modificacions per acollir un forn danès Smidth, amb una capacitat de producció diària de 150 tones, i un forn Allis Chalmers, així com més espais de sitges. Amb el temps, també s’edificà una colònia amb habitatges per als treballadors, un xalet per als directius i les visites i una església.
La fàbrica funcionà fins el 1975, quan els elevats costos de producció deguts a la distància i al transport en forçaren el tancament, i fou enderrocada parcialment per treure’n la maquinària, que es vengué com a ferralla. L’any 1996, l’empresa Lafarge-Asland vengué el conjunt per un preu simbòlic a la Generalitat de Catalunya, que en restaurà una part per instal·lar-hi el Museu del Ciment Asland, inaugurat l’any 2002.
El juny de 2005, la fàbrica i el seu entorn foren declarats Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) en la categoria de monument històric.

Descripció del conjunt originari

La fàbrica, projectada per l’empresa nord-americana Allis-Chalmers Company, és un edifici modernista que destaca per l’ús de la volta catalana i les estructures de ferro forjat. La seva construcció esglaonada en tretze nivells, que ressegueix el pendent de la muntanya per aprofitar la força de la gravetat en el procés de fabricació del ciment, li dóna una gran espectacularitat.
Constructivament, s’optà per l’ús de la volta de maó de pla de tres gruixos, lligat amb morter de calç, sobre encavallades metàl·liques que es recolzaven sobre murs i pilars. Per a la seva construcció es buscà l’assessorament de l’arquitecte Rafael Guastavino, que aleshores era als Estats Units promovent aquesta tècnica. Les voltes, que vistes des de l’exterior donen al conjunt l’aspecte d’una closca, formen una coberta de gran extensió, ja que, degut al rigor dels hiverns a la zona, era imperatiu que tot l’espai ocupat per la maquinària quedés sota aixopluc.
És remarcable l’estructura del volum que allotjava el dipòsit de clínquer (el producte que s’obté de calcinar els constituents del ciment), a la part inferior del conjunt, que destaca pels contraforts de la façana.

El projecte de reutilització

La restauració de l’edifici s’ha anat realitzant per fases des de 1996 fins a l’actualitat (2014), amb la intervenció dels arquitectes Teresa Rovira, Josep Maria Pons i Manuel Julià.
L’objectiu de les diverses actuacions s’ha orientat a consolidar l’edificació existent, destinant-ne una part al nou ús com a Museu del Ciment Asland, però renunciant a la recuperació de tot el conjunt. La intervenció principal ha consistit en la restauració i reparació de les voltes de la coberta per evitar les filtracions de les aigües pluvials, que representen el problema principal que ha anat deteriorant tota l’estructura de l’edifici.
S’ha conservat la part inferior del conjunt, que alberga el Centre d’Interpretació i la sala d’exposicions del Museu del Ciment i la recepció, així com el dipòsit de clínquer, una de les setze sitges del ciment i algunes de les cobertes de les naus laterals.
El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha anat efectuant aquestes intervencions de consolidació cada any per poder obrir al públic, progressivament, les parts rehabilitades, i ampliar d’aquesta manera el recorregut visitable per l’antiga fàbrica. L’actuació va comptar amb una aportació econòmica important del Ministeri de Cultura en el marc del Pla Nacional del Patrimoni Industrial.