Ús original: escorxador
Nou ús: museu i equipament cultural, oficina de turisme
Adreça: rambla de Felip Pedrell, 5
Població: Tortosa
© 2010 Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Els orígens
L’escorxador de Tortosa fou projectat l’any 1905 per l’arquitecte Pau Monguió Segura, i es construí entre 1906 i 1908 sobre terrenys guanyats a l’Ebre. El projecte nasqué de la necessitat de la ciutat de dotar-se d’equipaments i alhora donar resposta a les normatives higièniques vigents de regulació de la matança d’animals per a ús alimentari. Aquesta exigència d’adaptació a la normativa determinà la seva disposició en un conjunt de pavellons, per poder assignar espais diferenciats per a cadascuna de les funcions que havia de tenir l’escorxador: corrals, sales de matança i aireig, espais per a la inspecció de la carn, dependències per als treballadors, quadra, cotxera, etc.
El conjunt, que es considera una de les millors obres modernistes de la ciutat, va funcionar com a escorxador fins a finals de 1997, i l’any següent van començar els treballs per rehabilitar-lo.
Descripció del conjunt originari
El conjunt de l’escorxador, catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL), consisteix en un recinte tancat de forma rectangular, de 100 x 55 metres, amb una superfície total de 5.500 m2, dels quals uns 3.000 estan edificats. L’imperatiu d’haver-se d’erigir sobre terrenys guanyats al riu obligà a la realització d’un sistema de fonamentació sobre pilotatges i pilars lligats amb arcs.
El recinte està delimitat per un mur de tancament que s’obre al carrer per una porta reixada de forja, a través de la qual es veu la façana principal. A l’interior, Monguió projectà un conjunt de pavellons amb encavallades de fusta i ferro a les cobertes, estructurats simètricament a l’entorn d’un cos central envoltat de zones per a la circulació. La façana principal està delimitada lateralment per dos pavellons més alts de planta quadrada, amb coberta a quatre aigües i finestrals de mig punt peraltats. Diversos pavellons rectangulars es disposen perpendicularment al primer cos.
La construcció utilitza basaments de pedra, maçoneria arrebossada i maó vist. Són interessants els coronaments esglaonats de les façanes, decorats amb ceràmica de colors que dibuixa formes geomètriques i temes vegetals.
El projecte de reutilització
La restauració, realitzada entre el 1998 i el 2007, anà a càrrec dels arquitectes Ramon Valls, Bernat Fernández i Isabel Pascual. Els treballs tenien com a objectiu rehabilitar i adequar l’edifici per donar-li un ús cultural i museístic, recuperant, en la mesura del possible, les condicions originals del conjunt. Així, es retornà a la volumetria original, eliminant els afegits d’èpoques pretèrites i conservant l’àrea lliure entre edificis com a espai relacional, i es mantingué el caràcter de recinte, recuperant el tancament original i afegint-hi reixes metàl·liques de la mateixa tipologia que les de la façana principal.
En la rehabilitació dels volums es mantingueren els grans espais interiors, sanejant els elements estructurals i el sotacoberta, i es recol·locaren els elements de fusteria segons l’especejament de la fàbrica existent. La incorporació de les noves instal·lacions i serveis es realitzà de manera que fossin autònoms respecte als elements principals originals. Quant a les façanes, s’optà per mantenir el tractament exterior originari, restaurant els elements ceràmics sempre que fos possible.
Als pavellons 1, 11 i 12 s’hi instal·laren, respectivament, els Serveis Municipals de Cultura (1), la sala de reserva del Museu de Tortosa (11) i la sala d’exposició permanent, la botiga i l’oficina d’informació turística (12). L’any 2009, l’Ajuntament emprengué l’adequació i urbanització de tots els vials interiors, segons projecte de Sergi Carulla i Òscar Blasco.
