Ús original: dipòsits d'aigua

Nou ús: museu

Adreça: carretera de Santpedor, 55

Població: Manresa

© 2016 Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

A mitjan segle XIX, el gran creixement de Manresa, derivat de la millora de les comunicacions i l’enderrocament de les muralles, féu que l’aigua del Llobregat que el canal medieval de la Sèquia duia des de Balsareny no fos suficient per abastir la població. Entre 1861 i 1865, el mestre d’obres Marià Potó, assessorat per l’enginyer Enrique León, construí tres dipòsits d’aigua per garantir-ne no només el proveïment i la pressió, sinó també la salubritat, ja que decantaven els fangs de la Sèquia.
Els dipòsits, d’uns 20 x 40 m, estan soterrats en gran part, en ser construïts en un desnivell. Interiorment, cadascun està dividit per quatre pilars on es recolzen cinc arcs formers entrecreuats per arcs torals que suporten dues voltes amb lluernes de ventilació. En construir-se uns nous dipòsits entre 1884 i 1888, els primers s’anomenaren Vells.
Tancats el 1980, una fundació formada el 1992 per, entre altres entitats, l’Ajuntament, Aigües de Manresa i el Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, n’impulsà la conversió en la seu del Museu de la Tècnica de Manresa, obra dels arquitectes Josep Miravitllas i Josep Torras. La rehabilitació n’inclogué el sanejament, consolidació, neteja i deshumidificació, i la construcció d’espais nous que aportaren una façana visible a l’edifici i que acullen la recepció, administració i serveis, el magatzem i el taller de restauració. L’any 2009 es restaurà la coberta per fer-hi una plaça pública.