Ús original: cisterna d'aigua
Nou ús: sales de lectura de la biblioteca universitària
Adreça: carrer de Ramon Trias Fargas, 25-27
Població: Barcelona
© 2012 Google
Els orígens
Josep Fontserè, mestre d’obres, va projectar un edifici per tal de regular el cabal d’aigua del Parc de la Ciutadella i regar-ne els jardins. El projecte del Dipòsit de les Aigües data de l’any 1874 i la construcció es féu el 1876, si bé no es va inaugurar fins el 1880. Antoni Gaudí, que en aquella època encara era estudiant, es va encarregar de fer el càlcul estàtic del conjunt i dels elements de suport.
L’edifici ha tingut usos diversos al llarg de la història: dipòsit de la Comissió Especial de Consums, Pavelló de Mineria de l’Exposició Universal, asil municipal d’indigents, malalts mentals i orfes, magatzem dels bombers, vestidor i parc mòbil de la Guàrdia Urbana, arxiu de justícia, espai expositiu, etc. Finalment, l’any 1992 la Universitat Pompeu Fabra va comprar el recinte a l’Ajuntament de Barcelona per destinar-lo a biblioteca general de la universitat, amb sis-cents llocs de lectura i més de tres-cents mil volums de consulta.
Descripció del conjunt originari
L’edifici, amb una superfície de 6.000 m2, presenta una estructura copiada d’un prototip romà situat prop de Nàpols: la Piscina Mirabilis, a Bacoli. En comptes d’utilitzar la tècnica constructiva típica de l’època, amb pilars de fosa, Josep Fontserè va optar per la tradicional, degut a les grans càrregues que havia de suportar l’edifici i a l’altura que aquest havia de tenir. L’estructura està formada per arcs paral·lels de mur de fàbrica de maó vist d’un metre de gruix, catorze metres d’alçada i seixanta-cinc metres de profunditat, que es creuen amb volta de canó.
De la façana, en destaquen les quatre torres a les cantonades i, entre elles, les arcades i contraforts disposats al llarg de tot el perímetre, que es corresponen amb el ritme de l’estructura interior.
Per tal d’aconseguir la pressió necessària per posar en funcionament la xarxa d’aigua, la gran cisterna, de més de 15.000 m2 de capacitat, es va situar a la coberta de l’edifici.
El projecte de reutilització
Els arquitectes Lluís Clotet i Ignacio Paricio foren els encarregats de la rehabilitació de l’edifici per transformar-lo en la biblioteca universitària de la UPF. Les obres es van iniciar l’any 1994 i la remodelació s’inaugurà el 1999. L’objectiu principal de la intervenció va ser respectar tant com fos possible l’edifici originari. Entre els murs interiors es van construir uns forjats intermedis amb materials prefabricats. Aquests nous nivells configuren espais de lectura de diferent índole, ja que mentre alguns tenen una alçada de poc més de dos metres, altres arriben fins als dotze metres. Per augmentar l’entrada de llum natural es van obrir cinc claraboies a la coberta. Es va reduir la capacitat del dipòsit d’aigua, que va quedar reduït a una bassa de poca profunditat que serveix de testimoni històric de l’ús originari de l’edifici. El projecte també va contemplar la construcció d’un pas subterrani per unir la nova biblioteca amb l’edifici Jaume I.
La rehabilitació del Dipòsit de les Aigües va guanyar el Premi Dècada 2009, que atorga cada any la Fundació Òscar Tusquets Blanca a una obra construïda deu anys abans.
