Ús original: central d'extracció i bombament d'aigua

Nou ús: museu

Adreça: avinguda de la Ribera, s/n

Població: Montcada i Reixac

© 2011 Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

Al darrer quart del segle XIX, la sequera i l’evidència que l’aigua provinent del Rec Comtal no bastava per cobrir les necessitats de creixement de Barcelona, immersa en la construcció de l’Eixample, forçaren l’Ajuntament barceloní a obrir tres pous nous al riu Besòs, prop de la Mina de Montcada. Les instal·lacions, inaugurades l’any 1879, es van allotjar en diversos edificis construïts l’any anterior per l’arquitecte municipal, Antoni Rovira i Trias.
L’edificació principal és la sala de pous, una nau rectangular amb un creuer central que continua a ponent amb el cos adossat de la sala de màquines. Interiorment, destaquen l’arrambador policromat, fet de mosaic de trencadís, les baranes dels pous i els aplics de llum de ferro forjat. Al sud-est d’aquest conjunt hi ha el volum aïllat de la sala de control, amb un singular pilar central refet en seient ceràmic, i més enllà, una torre de tractament amb coberta cònica. Al nord destaca la casa del maquinista, amb planta amb forma de creu i una torratxa.
L’any 1989, la Casa de les Aigües tancà per excés de contaminants en l’aqüífer, i durant uns anys s’anà deteriorant, fins que l’Ajuntament de Montcada i Reixac se’n féu càrrec i restaurà el conjunt, museïtzant-lo i reobrint un dels pous per al rec de parcs i jardins.