Ús original: fàbrica de blanqueig i estampat de teixits
Nou ús: centre cultural, biblioteca, casal de gent gran
Adreça: carrer de Joncar, 35-45 i de Llull, 234
Població: Barcelona
© 2012 Google
Els orígens
L’origen del conjunt industrial de Can Saladrigas es remunta a l’any 1858, quan Antoni Saladrigas va fundar una fàbrica de blanqueig situada a l’actual carrer de l’Ebre. Més tard, l’any 1884, l’enginyer Francisco Pasqual va projectar la nau que ha arribat als nostres dies, situada als carrers de Joncar i de Llull. Aquesta instal·lació, que seguia el model de Manchester de “fàbrica de pisos”, comprenia diferents activitats industrials: filats de cotó, aprests, teixits de llana i de cotó, confecció de sacs, etc.
El 1903 la societat es va dissoldre i el recinte va ser dividit entre diverses empreses. L’any 1998, el principal edifici es va salvar de l’enderroc gràcies a les mobilitzacions dels veïns.
Descripció del conjunt originari
El complex originari comprenia la fàbrica tèxtil i diferents edificacions entre mitgeres destinades a residència i serveis per als treballadors de l’empresa.
La fàbrica és un edifici de doble nau, és a dir, dues peces rectangulars juxtaposades per l’eix longitudinal. Té planta baixa i tres pisos, i la coberta de cada nau és de teula, a dues aigües. La façana del pati interior i les façanes posteriors eren de maó vist, i la façana principal, de maó arrebossat i pintat. Els tancaments de l’edifici són de mur de maó de càrrega i pilastres que coincideixen amb els eixos estructurals.
L’estructura interior està formada per quatre crugies de set metres i un seguit de pòrtics transversals. Aquests pòrtics estan formats per pilars de ferro colat i bigues metàl·liques que recolzen sobre el mur de càrrega. Aquestes bigues metàl·liques aguanten les voltes paredades i atirantades amb barres d’acer.
L’estructura de la coberta està formada per dues encavallades metàl·liques que es recolzen sobre el mur de càrrega i sobre la crugia de pilars centrals.
El projecte de reutilització
L’any 2002 es construí el Casal de gent gran Taulat, obra de l’arquitecte Josep Emili Hernàndez-Cros, a la planta baixa de l’edifici.
Entre els anys 2006 i 2009, els arquitectes Moisés Gallego i Tomàs Morató dugueren a terme el projecte de rehabilitació integral de Can Saladrigas i la transformació en contenidor cultural (Biblioteca Poblenou – Manuel Arranz, Centre d’Imatgeria Festiva del PobleNou i un espai cultural per definir). Els objectius principals d’aquest projecte foren mantenir la forma i l’aspecte de l’edifici tot respectant l’organització del casal existent i realitzar el nombre mínim d’intervencions per tal de millorar la relació dels espais comuns del programa. Es defineix un gran vestíbul, que ocupa tot el tester de l’edifici que dóna al carrer de Joncar, com a espai comú dels nous usos. Des d’aquest espai s’accedeix a la biblioteca, a la sala de conferències, al centre d’imatgeria festiva i a les plantes superiors, que contindran un equipament cultural. La biblioteca consta de dues plantes: a la planta baixa hi ha el punt d’acollida i el servei de préstec, i la planta superior acull l’arxiu general i la resta d’estances pròpies de l’equipament.
Queda pendent la reutilització de les plantes superiors.
