Ús original: fàbrica de teixits de llana

Nou ús: museu de pintura contemporània

Adreça: carrer de Roc Boronat, 116-126

Població: Barcelona

© 2012 Google

Els orígens

La fàbrica de Can Framis, fundada per Joan Framis a l’antic municipi de Sant Martí de Provençals, l’actual barri del Poblenou de Barcelona, ja existia al segle XVIII com un complex on es rentava la llana dels xais. La fàbrica s’anà ampliant segons les necessitats productives de cada període, i fins i tot s’hi construïren cases per als obrers. Al segle XIX ja era una de les fàbriques més importants de Barcelona, i arribà a ocupar una superfícia equivalent a quatre illes. A partir dels anys cinquanta del segle XX, el recinte va anar deixant de banda la producció tèxtil per dedicar l’espai a altres sectors, com el mecànic i el metal·lúrgic, allotjant una gran varietat d’empreses.
A finals del segle XX, la transformació del Poblenou va suposar la desaparició de bona part del patrimoni industrial. En aquest procés, Can Framis va perdre gran part de la seva extensió, però els dos edificis més rellevants del complex, juntament amb una xemeneia, es van conservar.

Descripció del conjunt originari

Les naus del conjunt originari tenien diferents alçades. Les dues naus conservades fins a l’actualitat tenen planta baixa i pis l’una, i planta baixa i dos pisos l’altra.
Les solucions de coberta dels edificis eren variades: a dues vessants, amb volta de maó de pla i amb terrat en els edificis de més alçada. Les façanes, de parament arrebossat, tenien un ritme marcat d’obertures. La majoria de finestres eren de guillotina amb quarterons, típiques en les construccions fabrils. El conjunt tenia una xemeneia de maó vist.

El projecte de reutilització

El projecte, de l’arquitecte Jordi Badia de l’estudi BAAS Arquitectes, contempla la rehabilitació de dues de les tres naus industrials originals i la substitució de la tercera per una nova construcció, situada exactament en el mateix lloc que l’antiga, que uneix el conjunt i alberga la recepció i l’accés principal. Es manté l’alineació original de les naus i la cota d’emplaçament, un metre i mig per sota de l’entorn. Aquesta diferència de cota i la no alineació de les naus als carrers actuals reflecteixen les característiques de la parcel·la originària, prèvia a la implantació de la trama de Cerdà. Els tres edificis s’organitzen al voltant d’un pati que esdevé el vestíbul del museu i un espai per a altres activitats. Al voltant de les naus es crea un espai públic de gran densitat vegetal.
Es conserven les façanes i s’enderroquen els forjats i les cobertes. La nova estructura és de pilars metàl·lics i forjats de llosa de formigó vist amb encofrat de fusta. A l’última planta es col·loquen unes encavallades de fusta per conservar l’estètica original. Les cobertes de les naus conservades són de zinc, a dues aigües, i la coberta de la nova edificació és plana. En tractar-se d’un museu de pintura, les parets es ceguen per evitar l’entrada de la llum directa. Per mostrar l’evolució històrica de l’edifici, es treu l’arrebossat de les façanes per deixar a la vista la pedra i el morter de calç de la planta baixa i la totxana de la primera planta. Aquests murs es cobreixen amb pintura grisa, per poder apreciar les textures originals i contemplar les diferents intervencions que ha sofert l’edifici al llarg dels anys. El material utilitzat en la rehabilitació és el formigó bast, tant en murs com en paviments.
La rehabilitació de Can Framis ha rebut el reconeixement de la crítica i diversos premis, entre els que destaquen el Premi Nacional 2009 de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, el Premi Ciutat de Barcelona 2009 i el primer Premi FAD de l’opinió 2010 en l’apartat d’Arquitectura.