Ús original: fàbrica tèxtil de cotó
Nou ús: centre cívic, centre esportiu, arxiu
Adreça: carrer del Pallars, 277
Població: Barcelona
© 2011 Google
Els orígens
L’any 1856, Felipe Ferrando va obrir una fàbrica de blanqueig de teixits a Sant Martí de Provençals, a la cantonada entre el carrer de Marià Aguiló i el desaparegut carrer de Peralada. Ferrando va ampliar les instal·lacions un parell de vegades. L’any 1877, l’empresa es va fusionar amb la de la família Vilà, que tenia una fàbrica veïna. Essent els Vilà els únics propietaris, van fer una ampliació l’any 1889, i a principis de segle XX, ja realitzaven el cicle complet de manufactura del cotó. L’any 1955 fundaren l’empresa CATEX (Central de Acabados Téxtiles) i feren una nova ampliació. Can Felipa, però, també va patir la crisi del sector del tèxtil, i tancà definitivament l’any 1978.
Les reivindicacions de l’Associació de Veïns del Poblenou aconseguiren la cessió d’un dels edificis de l’antiga fàbrica i d’una hectàrea de terreny, on l’any 1989 s’hi va inaugurar la piscina del Club Natació Poblenou. L’edifici de la fàbrica es va rehabilitar i, l’any 1991, començà l’activitat del centre cívic que porta el nom de Can Felipa, en referència al nom popular amb què es coneixia la fàbrica original de Felipe Ferrando. Actualment, a més del centre cívic -destinat a les arts visuals i escèniques- i de la piscina coberta, també acull el Centre Esportiu Municipal de Can Felipa i l’Arxiu Històric del Poblenou.
Descripció del conjunt originari
La nau principal de Can Felipa, construïda l’any 1920, té una planta en forma d’L i consta de planta baixa i tres plantes pis acabades en mansarda. La façana, de fàbrica de maó de molta secció i pintada de color blanc, està composta per grans finestrals col·locats entre pilastres, que faciliten l’entrada de llum natural i, a més, li atorguen un aspecte monumental.
Tant la composició de la façana com la coberta en mansarda construïda amb pissarra recorden la tipologia constructiva dels països nòrdics.
L’estructura interior d’aquesta nau tèxtil estava constituïda per pilars metàl·lics que suportaven jàsseres de ferro i voltes formades per revoltons de maó de pla que estaven tensades amb tirants de ferro. Aquesta solució constructiva permet que les plantes siguin diàfanes.
El projecte de reutilització
La rehabilitació de Can Felipa, basada en el projecte de l’arquitecte Josep Lluís Mateo en col·laboració amb el també arquitecte Antonio Montes, es desenvolupà entre els anys 1986 i 1991.
S’enderrocaren les edificacions annexes, de poc valor constructiu, i es conservaren la nau principal i part de la tanca originària, que marca el límit històric d’aquest complex industrial. A l’interior, es mantingué l’antiga estructura, i a l’exterior, es respectà la composició de la façana.
Per tal de donar compliment a la normativa d’accessibilitat, es creà un nou volum que resol les comunicacions verticals i conté la recepció, l’escala i l’ascensor. Aquest nou volum es comunica amb la nau originària mitjançant unes rampes que salven el desnivell entre els forjats de l’un i de l’altra. També s’edificà un altre cos annex on s’hi va ubicar una piscina coberta que complementava el gimnàs interior situat en una planta pis.
Per reblar la intervenció, s’urbanitzà una plaça situada entre la nau originària de Can Felipa i el carrer del Pallars, anomenada actualment plaça de Josep Maria Huertas Claveria.
Al llarg de 2018 s’efectuà una intervenció per reparar les façanes i cobertes, per tal de resoldre problemes d’humitats i altres patologies. En la rehabilitació, els marcs de fusta de les finestres foren substituïts per altres d’alumini, i es reconstruiren les cobertes de l’edifici històric i del nucli de comunicacions. En aquest darrer espai, es canviaren els perfils d’acer de la seva estructura metàl·lica per uns d’alumini, i es creà un nou tancament de mur cortina de vidre que cobreix elements constructius que anteriorment quedaven exposats a la intempèrie.
La intervenció va incloure l’ampliació de la quarta planta del cos sortint al carrer Camí Antic de València, reculada respecte a l’edifici, per recuperar la fesomia originària, així com la construcció d’una escala metàl·lica de manteniment per permetre l’accés a la coberta de la planta baixa des del vestíbul de la primera planta del nucli de comunicacions.
