Ús original: fàbrica tèxtil, fàbrica de capses de cartró i paper

Nou ús: equipament docent

Adreça: plaça Ventura Ametller, 1-3

Població: Mataró

© 2016 Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

Els orígens

La fàbrica de Ca l’Arenas, coneguda com el Vapor Nou, destinada a la producció de fil i teixits, es construí a mitjan segle XIX a Mataró per ampliar les instal·lacions industrials de la família Arenas, en un context de creixement de l’activitat industrial provocat pel desenvolupament de la màquina de vapor i per la construcció del ferrocarril Barcelona-Mataró (1848). Tanmateix, la conflictivitat social i la competitivitat més gran de les fàbriques de riu propiciaren, a finals del segle XIX, el tancament de la fàbrica i el trasllat de l’activitat a Campdevànol.
A principis del segle XX, l’edificació fou arrendada i més tard adquirida per la societat Hijos de Antonio Fábregas, dedicada a la confecció de capses de cartró i paper.
L’any 2006, l’Ajuntament de Mataró adquirí el complex, i el 2007 l’activitat es traslladà a Santa Maria de Palautordera. L’any 2014 s’enderrocaren totes les edificacions, tret de les catalogades pel Pla especial del patrimoni (1999): la nau més antiga i la xemeneia.

Descripció del conjunt originari

La nau conservada és un rectangle d’aproximadament 19 x 85 metres, amb una planta baixa, una planta pis i unes golfes. Està formada per dues parts, construïdes en èpoques diferents: una de més gran i més antiga, que comprèn les vint crugies més properes al carrer de Churruca, i una altra de construcció posterior i de menors dimensions, formada per sis crugies de la mateixa mida que les de la nau antiga però amb una configuració diferent.
La part més antiga es forma per la repetició d’una crugia de 3,13 m d’amplada, amb una obertura a façana a cada planta. La planta baixa era diàfana, sense tancaments intermedis, mentre que la planta pis quedava dividida en tres espais per un tancament de totxana. L’estructura era de jàsseres de fusta recolzades sobre tres pilars de fosa i unides per una volta de maó de pla, i la coberta es resol amb cavalls recolzats sobre els pilars de la planta inferior. Un lluernari orientat a sud-est recorre bona part de la coberta.
La part de la nau més recent va patir diverses modificacions, probablement quan va canviar l’ús al de fàbrica de capses de cartró i paper, i també per adaptar-se a les necessitats productives posteriors. Aquesta part estava compartimentada amb murs de càrrega i acollia els serveis, l’escala, l’oficina, el muntacàrregues i altres instal·lacions, com el dipòsit d’aigua, a més d’un soterrani per a les necessitats funcionals de la màquina de vapor i la xemeneia.

El projecte de reutilització

Les dimensions de la nau han permès implantar tot el programa de l’escola al seu interior, amb l’excepció del gimnàs, que s’ha situat a la part sud del solar.
Una decisió important del projecte ha estat eliminar els murs de càrrega interiors de la part més compartimentada i estructurar les sis crugies seguint la lògica de la resta de la nau, atorgant així a l’edifici una unitat que mai no havia tingut i facilitant alhora la funcionalitat. Els pilars nous són d’acer, i les voltes i bigues, de formigó armat.
L’accés a la nau s’ha fet obrint fins a terra dues finestres de la façana sud-oest. A la planta baixa, un vestíbul separa l’administració, el menjador i la cuina de la resta de l’escola, i les aules d’infantil s’agrupen de dues en dues, mentre que a la planta pis, un passadís de tres metres d’ample travessa longitudinalment la nau amb aules a cada costat.
Les golfes, habilitades ara com un espai visitable sense ús, han recobrat la diafanitat, i actuen com una coberta ventilada que amorteix els canvis de temperatura.
S’ha retornat a les façanes la fesomia original, malmesa durant la dècada dels seixanta del segle passat.
Una petita part del paviment de fusta original de la nau ha estat recuperada, i s’ha conservat, al vestíbul d’entrada de primària, un pany de paret en el seu estat original, per recordar el passat fabril de l’edifici.
També s’ha incorporat al vestíbul d’entrada el paviment de mosaic hidràulic provinent de l’antiga escola Angeleta Ferrer de la plaça de Cuba, desallotjada l’any 2012 per patologies estructurals, fet que inicià el procés que ha culminat amb la creació de la nova escola Angeleta Ferrer.