Ús original: fàbrica de gèneres de punt
Nou ús: biblioteca i espai cultural
Adreça: carrer de Mossèn Anton, 40-48
Població: Badalona
© 2012 Google
Els orígens
L’any 1893, l’empresari Josep Giró i Blanch, anomenat popularment Isop, va obrir una fàbrica dedicada al gènere de punt al carrer de Guifré de Badalona. Degut al creixement de l’empresa, l’any 1907 obrí una nova fàbrica a la parcel·la situada entre els carrers del Dos de Maig, d’Enric Borràs, de Colom i de Mossèn Anton Romeu, que és la que coneixem ara com a Can Casacuberta. Aquesta fàbrica d’estil modernista, obra de l’arquitecte badaloní Joan Amigó i Barriga, es construí en tres fases: els anys 1907, 1913 i 1920. Passà a mans de Salvador Casacuberta l’any 1920 i aquest la vengué a l’empresa Bacàs després de la Guerra Civil. Diversos factors determinaren el tancament de la fàbrica el 1979: la crisi del petroli (1973) i del tèxtil en particular, la transició democràtica, les protestes ecologistes, l’aprovació del Pla General Metropolità (1976) i del Pla de Remodelació de la Façana Marítima, etc.
Descripció del conjunt originari
El conjunt originari estava format per disset naus paral·leles i ocupava tota una illa (60 x 120 m) de la Plana del Corb, l’eixample badaloní de principis de segle XX, on hi tenien cabuda tant els habitatges de la burgesia com les fàbriques. De l’antiga edificació només es conserven l’espai interior i les façanes dels carrers d’Enric Borràs i de Colom.
Can Casacuberta és un exemple clar de les solucions constructives utilitzades en els edificis tèxtils de principis del segle XX, que permetien obtenir plantes diàfanes per encabir-hi la maquinària: la coberta del tipus shed o dents de serra amb vidrieres per augmentar la il·luminació natural; les jàsseres, pilars i tirants de ferro colat i la volta catalana. La part superior de les façanes de la fàbrica, de ritme ondulant, és d’estil modernista, i les motllures que composen la decoració dels murs exteriors estan inspirades en la Sezession Vienesa. La porta originària, que es va veure afectada per un incendi, estava situada al carrer del Dos de Maig i tenia mosaics del mosaïcista modernista Lluís Bru i Salelles.
El projecte de reutilització
Actualment, Can Casacuberta és propietat de l’Ajuntament de Badalona que, en diferents fases, n’ha promogut la rehabilitació. L’any 1992 es van inaugurar les obres d’adequació de la meitat de les naus per transformar-les en la seu de la Biblioteca Central de Badalona. La resta de naus es van rehabilitar posteriorment, i l’any 2007 s’inaugurà l’Espai Betúlia, destinat a la divulgació de la paraula i les lletres.
La primera fase de la rehabilitació de la fàbrica la van dur a terme els arquitectes Antoni Poch i Jordi Moliner entre els anys 1989 i 1992 i va consistir en l’adequació de vuit naus per convertir-les en la Biblioteca Central de Badalona. En aquesta fase es va construir un nou volum – unit a les naus originàries mitjançant un porxo cobert – per acollir els serveis, les instal·lacions i la recepció, deixant les antigues naus lliures per allotjar les sales de consulta. La intervenció va ser mereixedora del Premi FAD 1991 en l’apartat de Reformes i rehabilitacions.
L’any 1996, l’Institut Municipal de Promoció de l’Ocupació encarregà a l’arquitecte Antonio Sanmartín el projecte i la direcció de l’obra d’ampliació de la biblioteca. Més tard, el 1999, l’Àrea d’Urbanisme i Habitatge – Millora Urbana de l’Ajuntament de Badalona encarregà a aSZ arquitectes, S.L. (Antonio Sanmartín i Elena Cánovas) l’adequació i acabament de les obres. Aquesta segona fase va consistir en l’adequació de la resta de naus de la fàbrica, que suposen 1.400 m2 més de superfície útil, per a l’ampliació de la biblioteca i per acollir l’Espai Betúlia, complement dels serveis bibliotecaris que té com a prioritat la divulgació del patrimoni literari. La intervenció fou nominada al Premi ECOLA (European Conference Of Leading Architects) de 2008.
