Ús original: fàbrica de teixits de llana
Nou ús: oficines i despatxos
Adreça: carrer de Sant Leopold, 101
Població: Terrassa
© 2011 Google
Els orígens
En l’origen de Cal Vacarisas hi trobem la figura de l’empleat que, treballant primer per compte d’altri, decideix crear la pròpia empresa. El terrassenc Pere Vacarisas i Font treballava de viatjant a l’empresa d’Isidre Esmerats, fins que l’any 1907 decidí fabricar pel seu compte. El 1910 s’associà amb Josep Padrós per formar la societat Vacarisas i Padrós, però l’empresa no reeixí, i Vacarisas la deixà l’any 1922 per adquirir, amb diversos socis, la indústria Morera Societat en Comandita, dedicada a la fabricació de llana. També va muntar una fàbrica de sederies i cotó a Manresa, on va traslladar la maquinària de Terrassa, i una altra a Oristà (Lluçanès).
A la postguerra, Vacarisas adquirí un solar al carrer de Sant Leopold de Terrassa per construir-hi una fàbrica nova, que es coneixeria amb el seu cognom, però l’industrial morí l’any 1943. Els seus hereus continuaren l’activitat, primer amb el nom de Hijos de Pere Vacarisas i després com a societat anònima. La major part de la maquinària s’instal·là a Terrassa, tot i que mantingueren també telers a la fàbrica de Manresa, però l’any 1949 van traslladar el despatx i el magatzem al carrer d’Ausiàs March de Barcelona. L’empresa tancà a finals dels anys seixanta, i l’edifici es compartimentà per acollir llogaters diversos que el mantingueren en funcionament fins ben entrada la dècada dels vuitanta.
A principis dels anys 2000, l’empresa immobiliària IMVIVSA adquirí la fàbrica per transformar-la en locals i oficines.
Descripció del conjunt originari
El conjunt originari ocupa part d’una illa dels primers eixamples de la ciutat. La fàbrica, delimitada pels carrers de Sant Valentí, de Sant Leopold i de Montserrat, tenia un semi-soterrani, planta baixa i una planta pis. El conjunt s’estructurava a l’entorn d’un pati interior amb accés des del carrer de Montserrat, destinat a facilitar el moviment de matèries, l’arribada de la llana en bales i la sortida de les peces teixides. A la planta semi-soterrani es feia l’assortiment (cardes, emborradora, repassadora i metxera) i hi havia les selfactines que treien el fil, i s’hi treballava les 24 hores. A la planta baixa tenien els telers, que treballaven en horari de dia, i a la planta pis hi havia el repàs de les peces teixides i tot el procés d’enviament.
L’estructura del sostre de la planta semi-soterrani i de la planta baixa està formada per unes grans bigues metàl·liques de gelosia d’uns dotze metres de llum i unes voltes a la catalana entre bigues. La coberta es resol amb encavallades metàl·liques.
El projecte de reutilització
El projecte de rehabilitació de l’edifici principal, redactat pels arquitectes Lluís Morán i Mario Corea, s’executà entre el 2006 i 2007. El volum s’adequà per instal·lar-hi 21 locals, 35 oficines, dos habitatges i un aparcament amb 89 places. Per facilitar la construcció de l’aparcament, s’enderrocaren 3 crugies de la nau i també un conjunt de cossos afegits a l’edificació principal que ocupaven una part important del pati.
La premissa del projecte de rehabilitació fou la reutilització de la nau, que es trobava sense ús, i la recuperació d’uns espais de gran qualitat espacial i arquitectònica, mantenint un diàleg entre l’edificació existent i la nova intervenció, feta amb materials i criteris constructius del moment. L’espai interior de la nau es compartimentà, seguint l’estructura existent, i s’hi introduí un altell que només ocupa una part de la planta, deixant espais a doble alçada. En la intervenció es va recuperar el pati existent per convertir-lo en una plaça interior, el pati de llum entorn del qual gira la circulació interior i exterior de la nau. Es projectaren dos nuclis de circulació vertical, el principal al centre de la nau, amb dos ascensors, i una escala d’estructura metàl·lica oberta per a l’evacuació en cas d’incendi.
A la façana es mantingué l’estructura de forats de les plantes pis però modificant-ne les fusteries amb un sistema de tancament fix que sobresurt del pla de façana, i practicable a la part inferior. El sòcol de planta baixa es substituí per un tancament vidriat.
