Ús original: fàbrica de teixits i filatura
Nou ús: biblioteca
Adreça: plaça de Cal Font, s/n
Població: Igualada
© 2012 Google
Els orígens
En els orígens de l’empresa trobem l’industrial Josep Font Bisbal, que a mitjans del segle XIX creà una fàbrica amb telers manuals al carrer de Sant Ferran. En els inicis comptà amb l’ajut del seu soci Vilaseca, però anys després continuà el negoci tot sol. A principis del segle XX s’inicià la construcció del nou complex fabril de la societat Ignacio Font y Hnos, SA, construït l’any 1915 segons projecte de l’arquitecte Josep Pausas. La fàbrica, que s’especialitzà en teixits de cotó, setins i lones, fou la darrera indústria cotonera edificada a Igualada.
L’any 1972, aquesta cotonera encara donava feina a prop de cinc-cents treballadors, però la crisi en forçà el tancament definitiu l’any 1982. El 1990, Hilaturas Gossypium promogué la transformació urbanística del conjunt aprofitant la seva centralitat.
Descripció del conjunt originari
Del complex, que havia arribat a ocupar una superfície aproximada de dues hectàrees, només se’n mantingueren la xemeneia, construïda per l’enginyer F. Vives Pons l’any 1920, i la nau que acollia els telers Vincenzi. Aquest tipus de telers eren una versió perfeccionada de la màquina Jacquard, el teler mecànic que utilitzava targetes perforades per poder teixir la roba seguint uns patrons, i suposaven un augment considerable de la productivitat.
L’estructura d’aquesta nau, de planta rectangular, és de parets de maçoneria i pilars de fosa que suporten unes jàsseres metàl·liques. La llum entre les jàsseres se salva amb unes voltes de maó de pla. La coberta estava resolta amb encavallades de fusta.
El projecte de reutilització
El 1990 es va iniciar la transformació urbanística de la zona. Els treballs del Pla Especial d’Ordenament de Cal Font contemplaven l’enderrocament de fins a cinc illes de cases i la creació, a l’exterior de la fàbrica, d’un espai públic allargassat, l’actual plaça de Cal Font, delimitada en un dels extrems per la nau i la xemeneia, convertida en la fita visual que presideix la plaça.
El projecte per transformar l’única nau supervivent en una biblioteca, promogut per l’Ajuntament d’Igualada, fou elaborat pels arquitectes Pau Carbó, Josep Xavier García i Carles Crespo. Les necessitats del programa obligaren a incrementar la superfície de l’edifici, de 1.140 m2 a 2.346 m2, amb una doble operació, creant un altell a la planta baixa i apujant el nivell de la coberta per habilitar una nova planta al sotacoberta. En aquest cas, l’espai de façana entre la coberta i l’edificació original se solucionà amb un parament de vidre a tot el perímetre. L’estructura de fusta de les encavallades, afegida a l’entrada de llum perimetral, confereix al conjunt de la planta un aspecte singular. La Biblioteca Central d’Igualada s’inaugurà el maig de 1999.
