Ús original: fàbrica tèxtil de cotó
Nou ús: museu
Adreça: carrer del Dr. Joan Mercader, s/n
Població: Igualada
© 2012 Google
Els orígens
Cal Boyer és una antiga fàbrica cotonera construïda a finals del segle XIX a Igualada. La fàbrica fou coneguda també com a Vapor Nou perquè, quan es construí, a Igualada ja funcionava la Igualadina Cotonera. Joan Boyer i Vilaseca, fabricant cotoner, comprà l’any 1894 una finca rústica amb hort, casa i corral on edificà, l’any 1897, la primera nau de la fàbrica tèxtil. A l’interior d’aquesta nau, a la zona sud, hi havia el vapor i la sala de calderes. Al nord de la nau s’hi construí un edifici aïllat destinat a funcions auxiliars: magatzem, taller de recanvis, assecador, garatge i administració. Dins el complex també hi havia l’habitatge del vigilant i zones àmplies a l’aire lliure on s’assecava el fil adobat i es guardava l’escorça que s’utilitzava com a combustible de les calderes. Entre els anys 1910 i 1920, es construí una altra nau, situada a l’oest de la primera i separada per un carreró.
La fàbrica va cessar la seva activitat l’any 1979. Posteriorment, el 1983, l’Ajuntament d’Igualada adquirí l’edifici, que es rehabilità per a convertir-lo, anys més tard, en el Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia. Des de 1996 és una secció del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.
Descripció del conjunt originari
El complex originari tenia una superfície de 2.530 m2. S’hi accedia a través d’una lliça, que encara es conserva, formada per dues pilastres de totxo i una porta de reixa ornamentada, amb un escut i inicials de forja. La fàbrica està formada per dues naus paral·leles, construïdes en dues fases diferents. Es troben separades per un carreró i unides per una passera situada a la planta primera. Les naus, de planta rectangular, són de planta baixa i dos pisos, amb cobertes de teula àrab a dues aigües. L’estructura de la planta baixa de la nau vella està formada per pilars de fosa, forjats a base de revoltons ceràmics i encavallades que, juntament amb els murs de façana, aguanten la coberta. Les façanes de les naus contenen grans finestrals en forma d’arc rebaixat, amb quarterons, disposats rítmicament al llarg del mur. En la nau vella, les obertures s’accentuen a la part superior amb unes motllures de pedra de forma corbada. En la nau nova, podem veure motllures als extrems superiors de les obertures i peces ceràmiques a sardinell que segueixen la forma corba. En aquesta façana, entre finestra i finestra, les pilastres de pedra aporten verticalitat al conjunt. Si bé les dues naus foren construïdes en dos moments diferents, a les façanes es pot observar la voluntat de donar-los una imatge de conjunt. Completa el recinte una xemeneia de totxo, de base quadrada i fust circular.
El projecte de reutilització
L’arquitecte Josep Zazurca i Codolà fou l’encarregat del projecte de rehabilitació, que data de l’any 1987. La voluntat de la intervenció fou retornar la fàbrica el màxim possible al seu estat original, salvant les façanes i l’estructura (pilars de fosa i encavallades de fusta). En general, es condicionà l’edifici per adaptar-lo al nou ús museístic. El projecte també va contemplar les obres d’urbanització de l’espai exterior, on es va recuperar una sínia de fang que s’utilitzava per elevar l’aigua a un nivell superior.
Actualment, la nau nova alberga una sala d’exposicions temporals, un auditori i la secció dedicada a l’home i l’aigua, mentre que a la nau vella hi trobem el Museu de la Pell i el de la màquina de vapor.
L’exposició permanent del Museu de la Pell tracta de l’ús i el procés de la pell al llarg de la història, la seva producció, utilitat i significació cultural en la civilització mediterrània. La secció “L’home i l’aigua”, creada per l’equip Ferreira, Bordas i Soto, fou guardonada amb el premi FAD d’Interiorisme l’any 1991. En aquesta secció s’exposen, de forma sòbria i amb economia de mitjans, els mecanismes i maquinària que han permès a la humanitat un aprofitament industrial de l’aigua.
Complementant l’oferta expositiva, a dos-cents metres de la fàbrica de Cal Boyer i situada al costat del rec, es pot visitar també l’antiga adoberia de Cal Granotes, un edifici preindustrial que va ser restaurat a finals de la dècada dels vuitant del segle passat.
Des de 1996, el Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia és una secció del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.
