Ús original: fàbrica tèxtil
Nou ús: campus universitari
Adreça: carrer de Roc Boronat, 138
Població: Barcelona
© 2012 Google
Els orígens
Ca l’Aranyó, fàbrica de manufactura de teixits de mescla (seda, cotó i llana) es va construir per encàrrec de Claudi Arañó i Arañó entre els anys 1872 i 1874 sota la direcció del mestre d’obres Josep Marimon i Cot. La societat anglesa proveïdora d’estructures Prince Smith & Son de Keighley, Yorkshire, va dur a terme el projecte tot exportant a Catalunya l’estil arquitectònic propi de l’escola de Manchester (la fàbrica de pisos), el model de l’estructura metàl·lica i la maquinària.
Urbanísticament, fou el primer projecte industrial presentat en el municipi independent de Sant Martí de Provençals que es va concebre amb la voluntat d’implantar-se decididament a les alineacions marcades pel Pla d’Eixample d’Ildefons Cerdà, definides el 1859.
Descripció del conjunt originari
El conjunt, envoltat per una tanca de maó vist, estava format per la fàbrica tèxtil, una nau que feia de magatzem i diferents elements situats a l’interior, entre els quals destaca la xemeneia troncocònica.
La fàbrica tèxtil, on hi havia els telers, de planta baixa i tres pisos, té forma rectangular, de 30 x 24 m, amb coberta a dues vessants. La façana, d’obra vista amb aparell anglès i funció estructural, conté grans finestrals que permeten l’entrada de llum i alhora li donen un caràcter monumental. A l’interior, l’estructura de pilars i jàsseres de fosa suporta les voltes ceràmiques. La coberta de teula àrab es recolza sobre l’estructura de pilars i sobre la façana, i compta amb diverses llucanes. En definitiva, podem dir que l’edifici comprèn dos estils arquitectònics: un d’anglès, utilitzat en la façana i en l’estructura, i un de català, emprat en la tècnica constructiva. El magatzem, de menor alçada que la fàbrica, és un edifici allargat de 80 x 9 m, de planta baixa i pis. Té una estructura de pilars i jàsseres de fosa i volta catalana de tres fulls. La façana és de paret de càrrega, amb pilastres de reforç per admetre les encavallades. La xemeneia exterior, de trenta-sis metres d’alçada, és de maó vist i té forma cònica.
L’any 1948 s’encarregà a l’arquitecte Joaquim Vilaseca la rehabilitació de l’extrem dret de la nau del magatzem, amb la construcció d’un pis més i l’habilitació del xamfrà d’accés. La fàbrica va tancar l’any 1986.
El projecte de reutilització
En el marc del Pla 22@, es va crear un districte d’activitats anomenat Campus de l’Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra, i es va implantar a l’edifici principal de Ca l’Aranyó el Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació. El projecte de rehabilitació, obra dels arquitectes Antoni Vilanova, Eduard Simó, Josep Benedito i Ramon Valls i finalitzat l’any 2008, va tenir com a objectius bàsics frenar el procés de degradació dels dos edificis i de la xemeneia i fer les reparacions urgents de consolidació (estructura, fonaments, coberta i tancaments).
Els edificis rehabilitats mantenen la tipologia, la concepció constructiva i la solució estructural. Se n’han deixat a la vista els elements més característics: pilars, voltes i encavallades.
La rehabilitació del conjunt industrial de Ca l’Aranyó fou mereixedora del Premi Ciutat de Barcelona d’Arquitectura i Urbanisme de 2008 i d’un accèssit en l’apartat de Rehabilitació i nous usos dels Premis Bonaplata del mateix any.
