Ús original: escorxador

Nou ús: biblioteca i escola bressol

Adreça: carrer de Prat de la Riba, 110

Població: Mataró

© 2012 Google

Els orígens

L’antic escorxador de Mataró fou projectat l’any 1909 per l’enginyer mataroní Melcior de Palau, i s’acabà de construir el 1915. Malgrat que es va ubicar als afores de la ciutat per minimitzar les molèsties als ciutadans, el creixement del municipi l’acabà assimilant, i a mitjan segle XX ja es trobava dins la trama urbana.
L’any 1981, l’Ajuntament de Mataró va habilitar diversos corrals d’engreix que ja no s’utilitzaven per ubicar-hi les dependències de la Brigada Municipal. Tot i així, l’activitat de l’escorxador continuà fins l’any 1989, quan es va veure obligat a tancar les portes perquè no podia complir els requeriments de la nova normativa sanitària.
El conjunt fou declarat Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) l’any 1996, i tres anys més tard fou inclòs en el Pla Especial de Patrimoni Arquitectònic de la ciutat, moment a partir del qual s’adequaren les naus principals per allotjar el Servei de Manteniment i els Serveis Municipals.
A partir de 2005 es replantejaren els usos de l’equipament. Així, l’any 2007 s’inaugurà l’Escola Bressol Els Menuts a l’antic edifici de la triperia, i entre el 2010 i el 2013 s’emprengué l’adaptació de les tres naus centrals per al nou ús com a Biblioteca Antoni Comas.

Descripció del conjunt originari

El complex de l’escorxador estava format per un conjunt d’edificis dins un recinte tancat. Els volums principals, situats al centre, són les tres naus que s’utilitzaven com a zones de matança del bestiar, principalment boví, oví i porcí. Les naus, de les quals la central és més ampla que les laterals, i que es comuniquen per uns passadissos coberts per on es transportava el bestiar, són de planta baixa i tipologia basilical, amb una doble filera de pilars de fosa sustentant una lluerna de gran alçada que assegurava la il·luminació i la ventilació natural del recinte.
A l’exterior, aquesta estructura es reflecteix a les façanes amb unes pilastres i arcs d’obra vista amb finestres de vitralls de colors. La coberta, de teules vidriades de colors, és a dues vessants, amb la part central més alçada. La ceràmica vidriada s’utilitzà també en l’ornamentació de les finestres i en l’arrambador que protegia les parets interiors.
Diverses edificacions auxiliars, disposades al voltant de les naus principals, completaven el conjunt: l’edifici de la triperia, els corrals, la porteria i el dipòsit elevat d’aigua, a més de la tanca de ferro que envoltava el recinte.

El projecte de reutilització

La rehabilitació de l’antic escorxador, executada segons projecte de l’arquitecta Maria Dolors Periel entre 2010 i 2013, s’ha centrat en l’adaptació de les tres naus centrals de matança per a l’ús com a biblioteca municipal. Les naus han estat reparades i emfasitzades, enderrocant els cossos adossats a la part posterior de cadascuna i el cos adossat a la part anterior de la nau central, que es feia servir com a càmera de carn. Les construccions enderrocades s’han substituït per nous volums moderns, amb coberta plana i lluernes longitudinals que segueixen el mateix eix que les de les naus principals. Les façanes dels nous elements són vidriades, amb lames de pedra horitzontals per protegir l’interior del sol. El volum ubicat a la part anterior de la nau central, amb la qual es relaciona a través d’un pati soterrat, fa les funcions d’accés a la nova biblioteca. En total, l’equipament disposa d’una superfície de més de 2.000 m², envoltat de jardins.
A l’interior de la nau central, és destacable la construcció d’un altell format per dos rectangles aïllats de la resta d’elements de l’edifici, que recorren la nau longitudinalment, enllaçats per dues passeres. Aquest nou element permet una visió espacial inèdita de l’interior de la nau.
Pel que fa als passadissos de comunicació entre les naus, s’han mantingut, modernitzant-los, però, amb tancaments vidriats.