Ús original: fàbrica tèxtil (processos de tint i filatura)

Nou ús: oficines, equipament social

Adreça: plaça Vapor Vell de Sants - Colònia Güell

Població: Santa Coloma de Cervelló

© 2012 Google

Els orígens

Amb l’objectiu d’allunyar-se dels conflictes obrers de Barcelona, l’any 1890 l’empresari Eusebi Güell Bacigalupi inicià el trasllat de la fàbrica del Vapor Vell de Sants, dedicada a la transformació del cotó provinent d’Amèrica en panes, velluts i velludets, a Santa Coloma de Cervelló, a la finca Cal Soler de la Torre, situada al costat del riu Llobregat. Malgrat aquesta situació, la fàbrica mai no aprofità l’energia hidràulica, sinó que, des del principi, utilitzà la màquina de vapor alimentada amb carbó.
Com a mecenes cultural que era, l’empresari Eusebi Güell creà una colònia industrial completa, amb les cases dels obrers properes a la fàbrica, i amb diversos equipaments: hospital, fonda, escoles, comerços, teatres, cooperativa i capella. L’ideòleg de la fàbrica fou, probablement, l’industrial i economista Ferran Alsina i Parellada, que es va associar amb Eusebi Güell a l’antiga fàbrica del Vapor Vell de Sants. L’ordenació del conjunt fou dissenyada per l’arquitecte Francesc Berenguer Mestres, però també hi col·laboraren estretament els arquitectes Antoni Gaudí, Joan Rubió i Josep Canaleta. Eusebi Güell encarregà a Gaudí el disseny de la cripta de l’església, que esdevindria una de les obres més originals del genial arquitecte.
L’any 1934, l’empresa entrà en un període de declivi. Arribat el 1945, la família Güell vengué la fàbrica a la família Bertrand Serra. La crisi del sector tèxtil va fer que l’empresa tanqués les seves portes l’any 1973. Posteriorment, es vengué la fàbrica a diverses empreses; les cases, als seus habitants; i els equipaments i terrenys del voltant, a institucions públiques. A partir de l’any 2000, l’empresa Colònia Güell, SA, inicià el procés de recuperació del recinte fabril de la colònia per a transformar-la en un parc de negocis o Brain Business Park: un espai per al desenvolupament d’empreses i d’activitat econòmica específicament relacionades amb el món de la tecnologia.

Descripció del conjunt originari

En el complex fabril es duia a terme tot el procés productiu del tèxtil, i per això hi havia l’edifici de filatures, els telers, el tint, l’assecador, el tallador, l’edifici per a la màquina d’aprest i els tallers de fusteria i de serralleria.
L’edifici principal, el de filatures, es caracteritza per adoptar el model arquitectònic de Manchester, amb una distribució de planta baixa i quatre plantes pis en planta lliure que comprenien, cadascuna, un procés diferent de filatures. L’estructura està composta per dues fileres de pilars de ferro colat que formen tres volums amb cobertes a dues aigües de teula àrab. L’entrega dels pilars amb les jàsseres de fusta de pi d’Oregon, reforçades amb tirants de ferro, es resol amb una cartel·la–capitell. El paviment estava format per un entarimat de fusta. Les façanes, d’obra de maó vista, estan compostes per una repetició de la mateixa obertura.
L’edifici del tint vell, de quatre plantes en el volum central, també respon al tipus de fàbrica de pisos, però de menys altura que l’edifici de filatures. La planta superior estava destinada a emmagatzemar la matèria primera. L’estructura interior estava formada per tres fileres de pilars de ferro colat que aguantaven jàsseres de fusta de pi d’Oregon i formaven tres volums: el central, de quatre plantes, i els laterals, de tres plantes, tancats amb cobertes a dues aigües formades amb teula àrab.

El projecte de reutilització

L’arquitecte Òscar Tusquets Blanca fou l’encarregat, entre els anys 2001 i 2004, de la rehabilitació dels edificis del tint vell i de filatures de la Colònia Güell.
La intervenció es basa en respectar al màxim els edificis i en no ocultar les intervencions que s’hi han fet. Es dugué a terme la restauració de les façanes d’ambdós edificis. En el tint, es construí un nou volum -amb escales d’acer i vidre i murs de totxo vidriat de color blau brillant- dins de l’antic per acollir les comunicacions verticals al voltant de les quals se situen els serveis comuns de cada planta. Per al pas de les instal·lacions, es construí un fals terra. A la façana, se substituïren les antigues fusteries per unes de color vermell per remarcar-ne la contemporaneïtat. En l’edifici de filatures, també es va crear un nou nucli central de comunicacions verticals per adaptar l’edifici a les necessitats actuals.
Una nau al sud del recinte acull la Fundació Gaspar de Portolà, dedicada a la integració de persones amb discapacitat intel·lectual.
La rehabilitació dels edificis del tint vell i de filatures de la Colònia Güell fou mereixedora del Premi Bonaplata de Restauració l’any 2006.