Ús original: fàbrica tèxtil cotonera

Nou ús: museu

Adreça: carretera C-16, km 78

Població: Puig-reig

© 2010 Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

Els orígens

L’any 1892, l’industrial manresà Ignasi Vidal i Balet adquirí, amb els seus tres fills Ignasi, Vicenç i Josep, uns terrenys a Puig-Reig per instal·lar-hi una fàbrica dedicada a la filatura i el teixit de cotó. L’indret era ideal, ja que comptava amb l’energia hidràulica del riu Llobregat i tenia fàcil accés a la línia ferroviària que connectava Manresa amb Puig-Reig i que arribaria a Guardiola de Berguedà el 1904, fet que li permetia moure les mercaderies amb una de les ciutats tèxtils més actives de l’època (Manresa) i alhora accedir al carbó de l’Alt Berguedà. Les obres de la fàbrica i de la resclosa del riu s’iniciaren el 1896, i al mateix temps s’edificaren altres construccions que començarien a configurar una colònia: les vivendes per als obrers, les cases del propietari i el director, una església, un convent de monges i una escola per a noies, tot situat a l’entorn de la fàbrica. En els anys que seguiren, la colònia s’expandí en diverses etapes de forma ordenada, diferenciant clarament l’àrea industrial, la de residència obrera i serveis i la de residència dels propietaris. També amb els anys, i especialment sota la direcció de Vicenç Vidal i Casacuberta, es promogué la construcció d’un seguit d’equipaments culturals i socials, com el Casal de la Dona, un cinema, un teatre, una zona esportiva o l’edifici de la Fundació Vidal, amb una escola per a nois, biblioteca, sales de jocs i bar.
A inicis de la dècada dels seixanta, la colònia, ja definitivament construïda, allotjava unes vuit-centes persones. La crisi del tèxtil, però, també l’afectà, i hagué de tancar l’any 1980. La família Vidal va crear-hi, l’any 1995, el Museu de la Colònia Vidal, adscrit al Sistema del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, i el 2006 vengué una bona part de les instal·lacions a l’empresa nord-americana Hines, que les havia de transformar en un complex d’habitatges, un restaurant i un hotel, projecte que a principis de 2014 no s’ha materialitzat.

Descripció del conjunt originari

La colònia es construí en diferents etapes, i els edificis evolucionaren amb el temps. La fàbrica s’estructura a partir d’un cos central travesser, perpendicular al riu, que allotjava la turbina en un volum adossat a llevant. Des d’aquest cos central creixen, a banda i banda, naus paral·leles al riu que acollien la maquinària i els magatzems. En un principi es tractava de naus de planta baixa i pis, però amb els anys creixeren en alçada, si bé el cos central i la nau sud assoliren un pis més que la nau nord, trencant la simetria del conjunt. L’any 1913 es construí una central elèctrica per donar energia a tota la colònia, i entre 1947 i 1948 s’instal·là una nova màquina de vapor a l’extrem septentrional de la fàbrica.
El nucli obrer inicial estava ubicat a l’entorn proper de la fàbrica, però aviat s’amplià amb noves edificacions situades a uns 300 metres, a l’altra banda d’un torrent. S’edificaren tres blocs d’habitatges de planta i pis, amb comerços i serveis i uns safareigs, prop dels horts. Entre 1910 i 1930 s’alçaren dos edificis més d’habitatges i es començà a configurar una gran plaça com a nucli de l’àrea residencial obrera, on pels anys quaranta es bastiria una nova església, un teatre i l’edifici de la Fundació Vidal, aquests dos darrers obra de l’arquitecte Alexandre M. Tintoré. Finalment, durant la primera meitat dels anys trenta, es construí un nou bloc d’habitatges a l’entrada de la colònia, i les residències del propietari i del director es traslladaren a una zona més allunyada de la fàbrica i de les cases dels obrers.
Cal destacar també que la colònia disposava d’estació de ferrocarril pròpia, un baixador de la línia Manresa-Guardiola de Berguedà que es construí a la primera època i que estava format per dos cossos aïllats, un destinat als usos d’estació i l’altre als de magatzem d’aigua i carbó.

El projecte de reutilització

Més que d’una rehabilitació pròpiament dita, cal parlar sobretot d’una museïtzació. El Museu de la Colònia Vidal pretén mostrar com era la vida en una còlonia industrial, i per això ha restaurat part de les instal·lacions, fent-ne algunes visitables, encara que una altra gran part mostra un estat de conservació precari. Les adaptacions a nous usos més notables han estat la de l’edifici de la Fundació Vidal, que acull la seu del museu, la reconversió del Teatre Nou de la colònia, abandonat a mitjan segle XX de resultes d’un incendi, en una sala polivalent per a usos culturals i del museu, i la reforma de l’antic baixador de tren, que havia quedat en desús en suprimir-se la línia fèrria, per destinar-lo a albergar l’oficina del Parc Fluvial del Llobregat, tot i que amb la crisi aquest ús sembla estar en suspens. Aquesta darrera rehabilitació, obra de l’arquitecte Pere Vall, fou mereixedora del Premi Bonaplata de Restauració l’any 2004.