Ús original: fàbrica tèxtil
Nou ús: ajuntament
Adreça: passeig del Bisbe Guillamet, 10
Població: Olot
© 2010 Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Els orígens
Al tombant del primer quart del segle XX, l’industrial Bonaventura Subiràs encarregà a l’arquitecte gironí Joan Roca i Pinet la construcció d’una fàbrica tèxtil al passeig del Firalet, que tot just s’acabava d’obrir com a continuació del Firal d’Olot. La fàbrica, coneguda primer com a Can Subiràs i després com a Can Sacrest, tot i que popularment era anomenada Can Joanetes, s’edificà entre els anys 1927 i 1928.
L’any 1983, l’Ajuntament d’Olot va adquirir el conjunt, i des de 1994 és la nova seu del consistori olotí.
Descripció del conjunt originari
El conjunt, ubicat en un solar de forma irregular d’uns 2.600 m2, estava format per un volum principal de planta rectangular al qual s’afegien, perpendicularment i a la part posterior, un seguit de cossos de menor alçada, units per un edifici quadrat de serveis amb simetria doble que, situat en l’eix de la composició, delimitava un pati central. Tot i que en el projecte original de Roca i Pinet les construccions es disposaven de forma simètrica, quan es va edificar el conjunt només es va erigir el cos principal i una de les naus posteriors, i la resta d’edificacions s’anaren construint més desordenadament.
El cos principal està endarrerit 5,5 m respecte de l’alineació del carrer i està format per tres tramades quadrades que defineixen una façana principal amb un eix de simetria emfasitzat per una porta dovellada i el gran frontó de la coberta.
La presència d’elements com les pedres que cobreixen la façana principal fins al primer pis, les cantoneres, el pou i la porta dovellada recorden la masia catalana.
Cal destacar la presència, en una fornícula d’una de les arestes de la façana principal, d’una figura de la Puríssima Concepció, feta per l’escultor Jaume Martús l’any 1928, amb un peculiar fanal al damunt.
El projecte de reutilització
La rehabilitació, encarregada l’any 1985 per l’Ajuntament d’Olot a l’arquitecte Arcadi Pla i Masmiquel, i que fou guardonada amb el Premi Bonaplata de Restauració de l’any 1994, va modificar completament l’estructura interna de l’edifici per adaptar-lo a la normativa moderna i al nou ús com a Casa de la Vila. Un bon nombre dels forjats es van reconstruir o reforçar, i els forjats intermedis es van eliminar per crear un nivell de planta addicional als dos existents. Les cobertes, en bon estat, només van requerir actuacions puntuals de consolidació.
La intervenció conservà el despatx de l’alcaldia, del qual es respectà el sostre de fusta existent. Tanmateix, es modificaren els elements de comunicació vertical de l’edifici, articulats a l’entorn d’un vestíbul central on es va ubicar una escalinata doble de planta circular, l’ascensor, unes rampes i els conductes de les instal·lacions. Pel que fa a la façana principal, es van obrir dos balcons substituint les finestres existents del despatx de l’alcalde, i es destacà el rellotge de sol amb una faixa vertical. Les escales dels laterals es van respectar.
La reforma va afectar tot el recinte de l’antiga fàbrica, incloent-hi la xemeneia, que es recuperà i restaurà, el pati posterior i un solar afegit. Es construïren de dos edificis de nova planta, un per a l’arxiu i l’altre per a les dependències administratives de la Policia Municipal, que es van comunicar amb l’edifici principal per un aparcament subterrani.
La intervenció guanyà el Premi Bonaplata de Restauració 1994.
