Ús original: fàbrica tèxtil
Nou ús: museu i restaurant
Adreça: carretera de Manlleu a la Gleva, km 21
Població: Manlleu
© 2010 Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Els orígens
L’any 1845, Josep Dulcet i Remisa, soci majoritari de l’empresa Dulcet y Lines, comprà uns terrenys a Manlleu per edificar-hi una fàbrica per a la filatura de cotó, que seria coneguda amb el nom de Can Remisa. La llunyania del nucli urbà de la població féu aconsellable la construcció d’habitatges per als treballadors a l’entorn immediat de la fàbrica. Can Remisa, que l’any 1857 ja comptava amb 8 habitatges, s’avançava així al model de colònia industrial que s’estendria per la conca del Ter durant el darrer quart del segle XIX.
La mort de Josep Dulcet i Josep Lines, l’any 1872, i la forta crisi que patí l’empresa durant els anys següents en forçaren l’embargament l’any 1878. El 1879 la fàbrica s’adjudicà a Jaume Rusiñol, que subministrava cotó a l’empresa i n’era el principal creditor. El nom de l’entitat es canvià pel de Fábrica de hilados y tejidos de algodón de Jaime Rusiñol, i al llarg dels anys següents, la colònia s’anà consolidant.
Amb la mort de Jaume Rusiñol l’any 1887, el negoci passà als seus néts, Santiago, Albert i Josep Maria, ja que l’únic fill, Joan, era mort. Un any després, Santiago cedí la gestió de la fàbrica al seu germà Albert per dedicar-se a l’art, tot i que sense deixar el negoci, i el 1889 l’empresa passà a anomenar-se Rusiñol Hermanos, ja sense el germà petit, Josep Maria. Fou durant aquests anys que la fàbrica s’amplià i que es construí l’església de Sant Joan Baptista, avui desapareguda, i el xalet dels propietaris, Cau Faluga.
El 1912 la família Rusiñol cessà l’activitat a la colònia, que fou llogada a diferents empresaris. L’any 1930 tancà com a fàbrica tèxtil, però la societat Llobet i Guri la reobrí el 1940 per a l’explotació hidroelèctrica. L’any 1980 les famílies Claramunt i Rovira adquiriren la colònia per instal·lar-hi una nova filatura. La fàbrica tancà definitivament el 2009, essent la darrera de la conca del Ter a fer-ho. La colònia, adscrita al Museu Industrial del Ter, és avui un espai visitable.
Descripció del conjunt originari
La fàbrica s’estructurava en dues naus rectangulars unides per un cos central i una tercera nau separada de les primeres per un canal, totes elles paral·leles al riu Ter, més un conjunt d’edificacions auxiliars disposades al llarg del perímetre del recinte. A l’oest s’aixecava una xemeneia de 40 metres d’alçada.
Cau Faluga, construïda pels volts de 1890, és l’element més emblemàtic del conjunt i n’ocupava el centre, enmig d’un clos enjardinat. És un xalet d’uns 1.000 m2 distribuïts en tres plantes, de 5 metres d’alçada les dues primeres i una mica més baixa la superior. La seva coberta, a quatre aigües i sostinguda per una estructura de fusta, era feta amb teules rectangulars de pissarra acabades en semicercle, i en destacaven els careners, de ceràmica vitrificada negra. A l’interior, és remarcable la gran llar de foc, obra d’Enric Clarassó i Santiago Rusiñol.
El projecte de reutilització
L’element on s’han concentrat més esforços ha estat la residència dels propietaris, Cau Faluga. Aquest edifici, declarat l’any 2007 Bé Cultural d’Interès Local, s’ha adaptat per al seu ús com a restaurant. Els treballs, efectuats per l’arquitecte Guillermo Traver entre 2007 i 2010, han refet la coberta, la llar de foc (restaurada per Joaquim Camps), la façana, les escales de marbre exteriors i interiors i tota la decoració, incloent-hi les làmpades del menjador, les rosetes del sostre, la fusteria i la pintura, sempre seguint el criteri de reconstruir l’original tant com fos possible. Els jardins també s’han recuperat i emfatitzat, seguint les directrius de Manel Vicente.
Quant a la fàbrica, en haver estat en actiu fins fa poc i gaudir d’un bon estat, només ha calgut intervenir en les àrees menys utilitzades. La restauració, per tant, s’ha centrat sobretot en el pis del director, deshabitat durant molts anys, on s’han efectuat tasques de neteja i de consolidació de la coberta. Actuacions similars de consolidació s’han realitzat també a l’edifici que allotjava l’escola, la casa del mestre i la cooperativa.
