Ús original: fàbrica tèxtil, foneria i taller de maquinària
Nou ús: equipament educatiu i terciari
Adreça: carrer de la Ciutat de Granada i carrer de Bolívia
Població: Barcelona
© 2012 Google
Els orígens
L’any 1896, Josep Canela i Requesens, industrial de Sant Martí de Provençals, comprà la finca coneguda amb el nom de Can Tiana, una explotació agrícola propietat de Josep Corbera i Tiana i Vicenta Fàbregas Tiana, per construir-hi una fàbrica de teixits de cotó, una foneria i un taller de maquinària. Les obres del nou complex industrial, que ocuparia gairebé una illa sencera de l’Eixample, es van realitzar en diferents etapes. L’any 1898, Josep Canela presentà a l’Ajuntament uns plànols signats per l’arquitecte G. Guiteras sol·licitant la construcció d’una nau de planta baixa, una sala de calderes i una xemeneia a la zona occidental del conjunt. La nau situada al centre del complex es construí el 1905 segons projecte del mestre d’obres Ramon Ribera, i fou ampliada l’any següent per l’arquitecte Josep Graner. El 1907, Josep Canela comprà el terreny adjacent, amb façana al carrer de la Ciutat de Granada, i hi construí una altra nau, en dues fases: la primera, la part nord, dissenyada el 1907 per l’arquitecte Lluís de Miguel Roca, i la segona, la part sud, el 1914 pel mestre d’obres Josep Masdeu. El 1910, l’arquitecte Ramon Ribera construí una altra nau amb front al carrer de Bolívia. Canela i els seus fills se centraren en la construcció de maquinària, i llogaren la part destinada a fàbrica de teixits.
El 1914, un any després de la mort de Josep Canela, finalitzà la construcció del complex industrial. A partir de llavors, les instal·lacions acolliren petites empreses dedicades, fonamentalment, al tèxtil. Passada la Guerra Civil, les instal·lacions restaren desocupades fins el 1942, quan s’hi instal·là l’empresa Industrias Reunidas de Utensilios Metálicos, SA (IRUMSA), dedicada a la fabricació d’articles de ferreteria, que acabaria adquirint la finca l’any 1970. Aquesta empresa féu fallida l’any 1982, i la finca passà a mans de l’empresa Comercial de Metales, per ser venuda un any més tard als germans José i Jaime Lecha Timbrada, orfebres industrials, que crearen una empresa dedicada a la fabricació de trofeus. El 1988 s’hi instal·là l’empresa Curtidos Suñé, SA, que va fer diverses reformes a l’immoble.
L’any 1996, el complex fou adquirit per l’Institut Català de Tecnologia (ICT), fundació privada que depèn del Col·legi d’Enginyers Industrials i està orientada a donar suport i oferir serveis assistencials a les empreses. La fundació impulsà la rehabilitació de la nau principal de Can Tiana per ubicar-hi la seva seu, però actualment la nau allotja l’Institut de Formació Contínua de la Universitat de Barcelona (IL3).
El 2010 es construí un nou edifici en aquest àmbit i es recuperà una de les naus patrimonials per instal·lar-hi la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions (CMT).
Descripció del conjunt originari
Les naus més antigues del conjunt se situen a l’interior de la parcel·la. Són dos volums de planta rectangular, d’un sol pis i amb façanes d’obra vista amb pilars que marquen rítmicament l’estructura. Les cobertes estan formades per volta a la catalana i es recolzen sobre pilars de ferro colat.
La nau amb façana al carrer de la Ciutat de Granada és una fàbrica de planta baixa i dos pisos, amb murs de façana portants de maó vist, amb pilastres que permeten l’aparició de grans finestrals i amb coberta a dues aigües resolta amb encavallades. L’estructura dels forjats intermedis de la nau està formada per dues tramades amb bigues metàl·liques de gelosia recolzades sobre les dues façanes i un pilar central de fosa a cada crugia i forjats amb volta a la catalana. A la façana destaquen les impostes col·locades a nivell del forjat, que marquen l’horitzontalitat de l’edifici.
La petita nau del carrer de Bolívia tenia les façanes de maó vist, a semblança de la resta del complex.
El projecte de reutilització
El projecte de rehabilitació de la nau del carrer de la Ciutat de Granada fou obra de l’arquitecte Jordi Seguró (1996). En destaca el vestíbul principal, on es féu un buidat de l’estructura en tota la seva alçada i s’aprofità per situar-hi l’escala i l’ascensor. En la intervenció es mantingué la façana en el seu estat original i es tingué cura d’integrar en la coberta les instal·lacions de renovació i condicionament de l’aire. L’obra fou mereixedora d’una menció especial dels Premis Bonaplata de Restauració 1996.
L’any 2008, els arquitectes Batlle i Roig signaren el projecte de la seu de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions, situada en l’àmbit de Can Tiana, que s’inaugurà l’any 2010. Aquest edifici forma part d’un conjunt anomenat 22@ Business Park, que comprèn un complex de 41.000 m2 destinats a oficines i hotels entre els carrers de Bolívia, Ciutat de Granada, Sancho d’Àvila i Badajoz. El nou edifici de la CMT, destinat a oficines, té façana al carrer de Bolívia i queda limitat per dos passatges. Consta de tres plantes subterrànies i onze plantes per damunt de rasant. El projecte recupera la nau patrimonial més antiga de Can Tiana i la integra en el nou edifici destinant-la a auditori, sala de reunions i serveis complementaris. La coberta d’aquesta antiga nau es reconverteix en jardí i es connecta amb la planta primera del nou edifici.
L’any 2011 s’inaugurà un nou edifici situat en el xamfrà Bolívia – Ciutat de Granada, obra d’Arquitectura PBA i BG Arquitectura, que actualment és la seu corporativa del grup de comunicació Bassat Ogilvy.
A data d’avui (2014), queda pendent de rehabilitar la nau situada al centre de l’illa i la construcció d’un hotel entre els carrers de Bolívia i de Badajoz.
