Ús original: editorial
Nou ús: centre cultural i sales d'exposicions
Adreça: carrer d'Aragó, 255
Població: Barcelona
© 2009 Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Els orígens
L’any 1861, Ramon Montaner i Francesc Simón funden una editorial que en poc temps es convertirà en la més important de l’Estat espanyol i en la principal exportadora a Amèrica. L’empresa és un exponent de bona sinergia entre la indústria i l’art, ja que aconsegueix publicar obres acurades, artístiques i de luxe. El 1879, Lluís Domènech i Montaner rep l’encàrrec del seu oncle de construir la nova seu de l’empresa a l’Eixample de Barcelona, al carrer d’Aragó. Aquest edifici, juntament amb la Casa Vicens de Gaudí, es converteix en un dels primers exponents del Modernisme barceloní.
Descripció del conjunt originari
L’edifici, situat entre mitgeres, té una alçada de tres plantes. Comptava amb un soterrani on hi havia la maquinària industrial. La primera planta acollia l’administració i la direcció, i la segona planta estava ocupada pels dibuixants i gravadors.
L’arquitecte Lluís Domènech i Montaner, preocupat per crear un estil arquitectònic català i admirador de l’art mudèjar, ideà un edifici polivalent que contrastava amb el context clàssic i encarcarat de l’època. Fou el primer edifici del centre urbà de la ciutat que utilitzà la tipologia i la tecnologia industrial, fins llavors emprades només en edificacions industrials de la perifèria. Els materials remetien a l’àmbit de la indústria: maó vist a la façana, ferro a l’estructura i vidre per a l’entrada de llum natural. La façana incorporava una sèrie d’elements simbòlics que emfatitzaven la modernitat industrial de l’editorial: una roda dentada i un llibre obert amb una estrella (símbol de la bona sort), els busts de Dante, Cervantes i Milton i un àngel trompeter anunciant la bona nova. L’estructura, formada per esvelts pilars de ferro de sis metres d’alçada, recordava la d’un palau, ja que tenia un impluvi central i una lluerna a la coberta. Podem dir que l’edifici era un palau amb façana modernista i referències mudèjars i renaixentistes que, rere el pati de vidre, acollia el magatzem de l’editorial.
El projecte de reutilització
El projecte de rehabilitació el dugueren a terme Roser Amadó i Lluís Domènech Girbau entre els anys 1986 i 1990. La intervenció més important fou igualar l’alçada de l’edifici amb la línia de cornisa dels edificis veïns, de cinc plantes, sense modificar la façana original. Amb aquesta finalitat, es crearen vuit panells de malla metàl·lica perpendiculars a la façana, suportats per llargues jàsseres de prolongació de l’estructura que suporta la coberta inclinada, que recuperen la línia de cornisa de l’Eixample. Aquesta estructura metàl·lica suporta l’escultura de Tàpies, Núvol i cadira. A l’interior, es va intentar conservar la qualitat espacial de l’antiga editorial: pilars, forjats i llum zenital. Per il·luminar les sales d’exposició, es va substituir la lluerna original per una coberta en dents de serra orientada a nord. La biblioteca conserva l’estructura de cintres de fusta i les prestatgeries de l’antiga impremta. La primera rehabilitació de l’Editorial Montaner i Simón fou finalista dels Premis FAD 2001, guanyadora del Premi Dècada 2001, presentada a Congressos de Museologia del Ministeri de Cultura i seleccionada per la IX Biennal d’Arquitectura de Venècia de 2004.
Posteriorment, entre els anys 2008 i 2010, l’equip d’arquitectes Abalos+Sentkiewicz dugueren a terme una segona rehabilitació per tal d’adaptar l’edifici a les noves normatives d’accessibilitat i per recuperar el caràcter industrial original. Es van remodelar els espais expositius i l’entrada, i es va construir un nou pavelló de tres plantes, situat al fons de la parcel·la i amb sortida al pati d’illa. Aquesta rehabilitació fou mereixedora del Premi FAD d’Interiorisme 2011.
