Ús original: fàbrica de filatures

Nou ús: diversos (equipaments culturals, educatius, associatius, habitatges, oficines...)

Adreça: carrer de Sant Adrià, 20

Població: Barcelona

© 2012 Google

Els orígens

L’any 1839, l’industrial gironí Ferran Puig instal·là una fàbrica dedicada a la filatura del lli, coneguda com a Vapor del Fil, a tocar del Rec Comtal, a Sant Andreu de Palomar. Puig casà la filla amb un bon client, Camil Fabra, que també fou polític, alcalde de Barcelona, filantrop i promotor de l’Observatori Astronòmic Fabra al Tibidabo. Puig i Fabra s’associaren per constituir la companyia Fernando Puig e hijo, posteriorment Camilo Fabra y Cía, sucesores de Fernando Puig.
El 1884 la societat es fusionà amb Manuel Portabella e hijo, del cotoner manresà Manuel Portabella, per crear la Sociedad Anónima Sucesora de Fabra y Portabella. Per la seva banda, els escocesos J&P Coats, productors del 80% del fil de cosir de la Gran Bretanya i amb fàbriques arreu del món, havien fundat la Colònia Borgonyà a Sant Vicenç de Torelló l’any 1889 i començaven a significar una forta amenaça per al lideratge del sector del fil que ostentava Fabra i Portabella a Catalunya. En lloc de competir, les companyies decidiren associar-se per formar, l’any 1903, la Compañía Anónima Hilaturas de Fabra y Coats.
Coincidint amb la Primera Guerra Mundial, el creixement de l’empresa fou molt important, i l’any 1915 ja ocupava més de 1.500 treballadors. L’any 1944 la companyia tenia fàbriques pròpies de filatura i torçats de cotó a Torelló, Sant Andreu i Sevilla, i filials a Badalona, Palma de Mallorca i Eivissa. A partir de l’any 1949, el grup britànic va anar augmentant la seva participació en l’accionariat, que arribaria al 85% a la dècada dels noranta. Amb la crisi dels setanta, però, s’inicià una davallada que comportà el tancament d’instal·lacions i l’acomiadament de treballadors. Les naus s’anaren abandonant fins que només va quedar activitat a la del carrer de Sant Adrià.
La fàbrica de Sant Andreu tancà definitivament l’any 2005. Avui, Coats PLC continua sent un dels principals productors de fil del món i concentra la seva producció a l’Àsia.

Descripció del conjunt originari

El complex fabril de Fabra i Coats ocupava dues illes grans del barri de Sant Andreu del Palomar separades pel carrer de Sant Adrià, amb una superfície total de cinc hectàrees. A l’illa nord s’hi erigia la Fàbrica del Rec (Can Fabra), mentre que la sud contenia el conjunt de naus conegut com la Fàbrica Sant Andreu.
El conjunt industrial de la Fàbrica Sant Andreu de Fabra i Coats, que ocupa una superfície de poc més de tres hectàrees, està format per naus de tipologia i cronologia diversa.
Les construccions més antigues, realitzades l’any 1890, corresponen als edificis A i B, situats paral·lelament al carrer de Sant Adrià. El primer és un pavelló allargassat de planta baixa adossat al mur de tancament nord, amb les obertures i accessos encarats a l’interior del recinte fabril, que contenia els serveis de manteniment, bombers i porteria, mentre que el segon, que històricament es destinaria als usos de magatzem, oficines i reparació de maquinària, és una construcció rectangular de tres plantes, d’estil anglès, amb un moll de descàrrega i una torre d’aigües adossats al seu extrem nord-est.
L’any 1905 s’edificaren les fàbriques F i G, que tanquen el complex pel carrer de Parellada. L’edifici F està format per dues naus d’una planta, dedicades a la fabricació i tenyit del fil negre, separades per un pas longitudinal cobert. A l’oest d’aquest volum s’alça l’edifici G, el magatzem del fil acabat, una sola nau de dues plantes d’alçada. Un cos més petit, de tipologia similar al G i erigit als anys 50 del segle XX, acabà unint els edificis F i G.
Les naus de tint i assecat es construïren a la part de llevant del complex, vers el 1906, i es complementarien amb nous volums als anys 50. Tanmateix, aquestes naus s’acabarien enderrocant.
El gran cos central del conjunt, el volum L, es construí a partir de l’any 1910, i va anar creixent fins absorbir l’edifici existent rere el volum de calderes, convertint-se en una edificació de maó vist d’uns 14.000 m² i de quatre plantes d’alçada, amb dos volums adossats a la façana que contenen les escales. Interiorment, la nau, dedicada a la producció del fil, està composada per sales grans amb un sistema estructural de pilars i jàsseres d’acer laminat.
L’any 1913 es construí la nau de tres plantes amb façana al carrer Gran de Sant Andreu (fàbrica 3), i el 1917 s’edificà, a llevant del volum F, el volum E, un cos relativament petit, d’estil modernista, amb accés des del carrer de Parellada i aparentment deslligat del conjunt, que corresponia a l’estable de Can Fontanet, on s’allotjaven els carruatges i cavalls que servien la fàbrica.
L’edifici de calderes i màquines (volum D), que el progressiu creixement del volum L va acabar adossant a aquest, data de 1920, i està format per dues naus d’una sola planta i doble alçada, per poder-hi encabir la maquinària.
El volum H, format per dues naus adossades d’una sola planta i estils diferents, contenia els telers i tancava el complex per l’extrem sud-oest.
L’edifici del generador (volum K), erigit l’any 1950, és un cos de dimensions reduïdes, de planta baixa i pis, amb estructura de formigó armat i realitzat amb maó vist i elements prefabricats. Al mateix any s’aixecà l’edifici I, un petit pavelló amb coberta a quatre aigües, al límit occidental del conjunt.
També dels anys 50 data l’edifici C, una nau de 2.175 m² distribuïts en quatre plantes,adossat a l’extrem oriental del volum B.
El darrer volum edificat fou el J, una nau rectangular de sostre lleuger de volta rebaixada, construïda l’any 1955 i adossada al nord del volum I. Aquests volums s’emprarien com a magatzems i tallers de fusta i cartró.

El projecte de reutilització

L’Ajuntament de Barcelona adquirí el conjunt l’any 2005 per destinar-lo a usos educatius, associatius, assistencials, habitatges, aparcaments, zones verdes, la Fàbrica de Creació i el Centre d’Interpretació del Treball del Patrimoni Industrial.
L’extensió del conjunt fa que els treballs de rehabilitació no s’hagin plantejat de manera unitària, sinó en diferents fases. Al llarg dels anys s’han anat rehabilitant els espais destinats a les entitats, l’escola bressol, el centre de producció cultural que ocupa la nau central, destinat a acollir projectes de creació artística, la sala polivalent Josep Bota, el Centre d’Art Contemporani de Barcelona, la sala de calderes (per a usos museístics), l’IES Martí i Pous, l’edifici de Can Fontanet i la nau d’habitatges, entre altres.
El projecte d’adequació de la nau central de Fabra i Coats (edifici L) com a contenidor de producció cultural fou redactat pels arquitectes Francesc Bacardit i Manuel Ruisánchez. L’edifici es compon de tres cossos juxtaposats: el principal, més un cos adossat a la part de llevant i un altre situat a la part nord.
El sistema de comunicacions verticals s’ubicà en la junta entre els tres cossos, deixant la superfície de les naus el més diàfana possible. A la planta baixa hi ha el vestíbul d’accés, el bar, l’auditori i una sala polivalent. Des del vestíbul també s’accedeix a una sala d’exposicions del Centre d’Art Contemporani, que ocupa la planta baixa del cos adossat de llevant i es preveu que acabi ocupant la resta de plantes. A les plantes pis de la nau central es desenvolupen els programes de creació i formació. Els usos que requereixen un espai tancat, com ara els bucs d’assaig musical, s’han ubicat en uns nous espais amb un fort component tecnològic. La compartimentació de les diverses zones es realitza per mitjà d’un sistema de cables tensats i de lones que permeten variar la configuració de l’espai en funció de les necessitats. A l’última planta, per aconseguir espais més grans, diàfans i alts destinats a l’assaig de la dansa, s’han estintolat dues fileres de pilars mitjançant una estructura de grans bigues metàl·liques que creen una coberta en dent de serra tipus shed que permet l’entrada de llum zenital.
La sala de calderes de l’antiga fàbrica (edifici D) ha sofert un minuciós procés de restauració que ha recuperat cinc calderes, una máquina de vapor i les transmissions mecàniques que feien moure la maquinària fabril, tot netejant l’espai i eliminant-ne l’amiant present. La museïtzació de l’espai, obert al públic, ha estat promoguda pel Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) i inclou també els arxius i els objectes de la col·lecció cedida a la ciutat per l’Associació d’Amics de la Fabra i Coats.
L’escola bressol municipal La Filadora s’ubica en les dues naus situades al costat sud-oest del recinte (edifici H). El projecte, dels arquitectes Cristina Navas i Javier Cristóbal, ha situat les estances en la nau catalogada de planta baixa amb orientació nord-sud. De l’altra nau, construïda amb posterioritat, se n’ha desmuntat la coberta en dent de serra i se n’ha mantingut l’estructura com l’element arquitectònic que configura l’espai destinat a pati.
L’antic edifici B, que va funcionar fins l’any 2005 i que contenia un magatzem de llana i els departaments de fer carrets i polir fils, acull des de març de 2019 l’institut d’educació secundària Martí Pous, que ofereix 3 línies d’educació secundària i 2 línies de batxillerat.
El centre, amb tres plantes i unes golfes, ocupa uns 6.500 m². La planta baixa acull els accessos, el vestíbul, els espais d’administració i una sala d’actes polivalent que es pot dividir per la meitat per crear un gimnàs. La primera planta allotja dotze aules, la sala de professors i un espai per a tutories. A la segona planta hi trobem deu aules més, tallers i laboratoris, mentre que les golfes es destinen a l’art, amb sales de música i de dibuix, a més de la biblioteca.
La rehabilitació, duta a terme per l’estudi Terrades Arquitectes, ha conservat diversos elements que recorden el passat industrial de l’edifici, com ara una paret, una prestatgeria i unes portes tallafocs originals. També s’han mantingut parts de l’antic terra de fusta, així com l’escala d’accés a les golfes. Diversos elements decoratius antics i alguns de moderns, com els cilindres del sostre de la sala d’actes, que recorden les bobines de fil, reforcen aquesta idea.
Adossat a aquesta nau pel seu costat oriental s’alça el volum rehabilitat que allotja l’Ateneu Harmonia (edifici C), que acull equipaments socials i culturals per als veïns i diverses entitats: tallers, aules, un espai per a exposicions, una sala polivalent, bucs d’assaig, espais de trobada, sala d’informàtica i oficines, entre altres.
Part de l’antiga nau G del complex s’ha destinat a habitatges, als quals s’accedeix pel carrer de Parellada. La rehabilitació, duta a terme per l’estudi dels arquitectes Miguel Roldán i Mercè Berengué, segueix la lògica constructiva d’una caixa (la que conté els habitatges) edificada dins d’una altra (la nau existent), destacant l’ús de la fusta i de materials acabats propis de la indústria en la construcció de la caixa interior. Tots els habitatges s’obren a les dues façanes de l’edifici. Un dels elements singulars de la intervenció és la creació d’un ampli espai interior comú, que connecta visualment en diagonal el vestíbul de la planta baixa, les plantes pis i les encavallades de la coberta. Una petita part de la nau, l’extrem oriental, s’ha destinat al local d’assaig de la Colla Castellera Jove de Barcelona.
La nau G es continua cap a l’est amb el volum F, que l’Ajuntament preveu destinar en el futur al Centre d’Interpretació del Treball del Patrimoni Industrial.
A llevant d’aquesta nau, l’antic estable de Can Fontanet (edifici E), ha estat reconvertit per acollir el Centre d’interpretació dels Tres Tombs, gestionat per la Societat per a la Festa de Sant Antoni Abat de Sant Andreu del Palomar. El volum, que conserva l’entrada modernista original, conté un estable per a quatre cavalls, una exposició de carros i la recreació d’un forn de ferrer, a més d’una sala d’exposicions i una altra de conferències.
Tancant el complex pel nord, l’edifici A ha estat rehabilitat per l’arquitecta Glòria Duran per acollir entitats com els Amics de la Fabra i Coats, la Fundació Àmbit Ecologia Emocional, la Federació Catalana d’Escacs o l’Associació Catalana de Persones amb Malalties Neuromusculars.
Els volums I i J acullen l’espai Josep Bota, que inclou una sala d’exposicions i un espai polivalent per a activitats culturals diverses, mentre que l’edifici adjacent (fàbrica 3) hostatja el Centre de Normalització Lingüística de Barcelona – Sant Andreu i els serveis educatius del districte, a més d’una delegació de l’Agència Tributària.
Als espais que ocupaven les naus de tint i blanqueig, ara enderrocades, s’hi ha construït el CEIP de Can Fabra, de nova planta.