L’antiga fàbrica tèxtil Benet Campabadal, ubicada al carrer dels Comtes de Bell-lloc, entre els carrers de Novell i d’Evarist Arnús, a Barcelona, va obrir de nou les seves portes al públic el passat mes de gener, reconvertida en la Biblioteca de districte Montserrat Abelló. La fàbrica, edificada el 1924 segons projecte de l’arquitecte Antoni Pons i Domínguez per encàrrec de l’industrial Gabriel Benet Campabadal, es dedicava a la confecció de cintes de seda per a la merceria i confecció, i fou una de les poques indústries que s’establiren al barri barceloní de Les Corts, que no va gaudir de gaire activitat industrial.
En l’edifici destaca la nau principal, amb coberta en dents de serra i que inicialment posseïa uns coronaments d’estil noucentista, que foren eliminats en una intervenció de l’enginyer Pere Vallcorba, l’any 1933.
La fàbrica tancà definitivament l’any 1984, després d’anys de crisi. En estat d’abandonament, el recinte fou adquirit per l’Ajuntament de Barcelona, que el destinà en principi a magatzem i a seu temporal (fins l’any 2010) del Centre del Vidre. El febrer de 2017 s’hi instal·là, després d’una remodelació, l’Ateneu de Fabricació de Les Corts, centre de creació dedicat a les noves tecnologies i especialment a la fabricació digital en 3D, que ara comparteix espais amb la biblioteca.
La reconversió, obra dels arquitectes Ricard Mercadé i Aurora Fernández, ha adaptat l’edifici als nous usos conservant-ne el caràcter original, creant una sèrie d’obertures que proporcionen més llum i visibilitat, i obrint dobles espais que permeten relacionar les diferents plantes. La intervenció ha donat especial importància a la sostenibilitat, essent el primer edifici públic barcelonès que obtindrà el certificat internacional BREEAM.
La nova biblioteca ocupa una superfície de 3.576 m2 i compta inicialment amb 45.000 documents. La memòria històrica hi és present a través d’una exposició permanent que mostra la història de la fàbrica i de les seves treballadores, i també s’hi inclou un espai dedicat a Montserrat Abelló, la poetessa feminista que dóna nom a l’equipament.
