Ús original: tallers ferroviaris
Nou ús: museu
Adreça: plaça d'Eduard Maristany, s/n
Població: Vilanova i La Geltrú
© 2016 Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
El ferrocarril arribà a Vilanova i la Geltrú el 1881, i pocs anys desprès s’ampliaren les instal·lacions dedicades a funcions de manteniment, edificant-se diversos molls per abastir d’aigua i carbó les locomotores. Amb l’arribada de la Compañía Ferroviaria de Madrid a Zaragoza y Alicante (MZA) s’acabaren de configurar el dipòsit de locomotores de vapor i les naus de l’anomenat Recorrido, constituint un centre de gran activitat ferroviària. El dipòsit de locomotores a vapor va funcionar fins el 1967, i l’any 1980 l’Administració, la companyia Renfe i diferents entitats hi promogueren la creació d’un Museu del Ferrocarril, que s’inaugurà el 1990. Dos anys més tard, la Fundación de los Ferrocarriles Españoles es va fer càrrec de l’equipament, que forma part del Sistema del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.
L’element arquitectònic principal del museu és l’edifici del dipòsit de locomotores de vapor, que es construí als anys setanta per acollir l’economat i que es convertí en l’accés al museu, acollint l’administració i l’exposició. Dins del recinte també s’han restaurat altres elements, com l’antiga nau del taller de subministraments, que des de l’any 2000 va acollir l’Espai Segle XXI i que actualment s’utilitza com a magatzem, i el dipòsit de desmineralització de l’aigua, anomenat Espai Gumà (2006). Durant aquest període també s’instal·laren tres noves vies i s’augmentà la col·lecció de material rodant en setze vehicles, entre d’altres elements patrimonials. Altres intervencions van incloure la instal·lació del Parc de la Vall de Núria per commemorar el 75è aniversari del Cremallera, així com la del mural que l’escultor Josep Maria Subirachs havia creat per a la barcelonina estació de Sants.
La col·laboració del mNACTEC i ADIF va fer possible, a partir de l’any 2007, l’elaboració d’un pla mestre per a la consolidació del Museu. Sota la direcció de l’arquitecte José Ramón Pastor, i executades per l’arquitecte Jordi Roig, els anys següents s’efectuà un conjunt d’intervencions.
Les aportacions econòmiques estatals dels anys 2009 i 2010 van permetre la reparació de la rotonda i la nau del pont grua, i les inversions de mitjans de la dècada següent van permetre reparar i adequar les naus existents i alhora endegar noves construccions. Així, entre els anys 2016 i 2017 es va crear l’Espai Mercaderies, amb la instal·lació de diverses vies i una rèplica d’una terminal de contenidors. L’ampliació posterior d’una d’aquestes vies permet als visitants recórrer el Museu a bord d’una dresina d’obres rehabilitada.
Al febrer de 2018 es va inaugurar la remodelació de l’edifici de serveis i un nou mòdul de lavabos, mentre que al maig del 2019 es va obrir per primer cop al públic la Gran Nau i també la Nau Panoràmica, destinada a exposicions temporals. La composició rehabilitada del Talgo II seria el primer element patrimonial ubicat a l’interior de la Gran Nau.
Els projectes futurs preveuen unir la nau del pont grua amb la Gran Nau, cobrir els vehicles històrics situats a l’exterior per evitar el seu deteriorament i adequar la pavimentació del conjunt.
