Ús original: central elèctrica a partir de motors de gas

Nou ús: museu

Adreça: plaça del Gas, 8

Població: Sabadell

© 2016 Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

Els orígens

La primera central elèctrica de Sabadell es va posar en marxa l’any 1894, però l’augment de la demanada va fer que ben aviat la potència que subministrava fos insuficient. Per aquest motiu, Joan Brujas decidí construir una nova central de generació d’electricitat que es va configurar dins un sistema energètic combinat: una fàbrica de gas, per distribuir-lo, i una central elèctrica que també utilitzava motors de gas. D’aquesta proposta en sortí la societat Juan Brujas en Comandita, també dita La Energía. La nova fàbrica de gas se situà al carrer de Samuntada, mentre que la nova central elèctrica, que avui és la seu del Museu del Gas, es va construir davant mateix de l’antiga.

Descripció del conjunt originari

L’edifici de la nova central, amb façana a la plaça llavors anomenada del Duc de la Victòria, va ser projectat l’any 1899 per l’arquitecte Juli Batllevell per acollir les oficines i la maquinària. La central estava formada per un motor de gas Crossley Brothers Ltd de 186 CV de potència acoblat a una dinamo de 100V. La central elèctrica s’alimentava del gas manufacturat provinent de la fàbrica del carrer de Samuntada i tenia com a reserva l’antiga central.
Poc després, la societat es va fusionar amb Gas de Sabadell, el primer subministrador de la ciutat. Desprès d’una averia important l’any 1903 es va renovar la maquinària de la central i s’hi van incorporar dos motors de gas acoblats a dues dinamos construïdes a la fàbrica sabadellenca Brujas, Frêne y Agazzi.

El projecte de reutilització

La primera rehabilitació de l’edifici la dugueren a terme els arquitectes Pedragosa, Sauquet i Valls l’any 1976, i consistí en la renovació de la planta baixa i l’ampliació de l’edificació, amb la construcció d’un altell.
L’any 1988, els arquitectes Gómez i Ferrer emprengueren una segona reforma, amb l’aixecament d’una nova planta planta a la nau de producció, l’ampliació del soterrani, la creació de dues plantes a l’edifici cantoner amb el carrer de l’Advocat Cirera i l’obertura de dos nous portals d’accés per la Plaça del Gas.
Finalment, l’any 2007, la Fundació Gas Natural adjudicà a la societat Varis Arquitectes, formada per Dani Freixes, Vicente Miranda, Eulàlia González i Vicenç Bou, la rehabilitació de l’edifici original i l’ampliació amb una nova construcció, per destinar el conjunt al Museu del Gas i a la seu de la Fundació Gas Natural Fenosa. Les obres van començar el 2009 i van cloure el 2011 amb l’obertura del museu.
El nou edifici, un volum tancat, inclou els espais que no requereixen llum natural, mentre que les activitats que la necessiten se situen a l’antic. La unió entre els dos contenidors es produeix mitjançant una franja de vidre que conté les circulacions principals. El Museu del Gas ocupa la planta baixa, part del soterrani i una part de l’altell, que es destina a exposicions temporals. Situat al soterrani, l’arxiu històric de la Fundació ocupa més de 3.000 metres lineals de prestatgeria. Les dues plantes superiors les ocupen el centre de formació, amb aules i sala d’actes; els tallers per activitats didàctiques del museu i les oficines de la fundació. La coberta és d’us públic, un espai visitable on s’explica la sostenibilitat de l’edifici, un mirador sobre la ciutat i el territori.