Ús original: magatzems portuaris de mercaderies
Nou ús: equipaments culturals i socials i oficines del port esportiu
Adreça: Moll de Costa
Població: Tarragona
© 2010 Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Els orígens
L’existència d’una petita platja al costat de la desembocadura del riu Francolí facilità en el passat el desembarcament a la zona dels primers vaixells. Tot i que els navegants grecs iniciaren els primers contactes comercials, van ser els romans els qui construïren el primer dic i convertiren el port en una peça clau del desenvolupament de Tàrraco.
A mitjan segle XV, el rei Ferran el Catòlic autoritzà l’habilitació del port amb la construcció d’un dic d’obra, i aleshores es creà una junta formada per les forces vives de la ciutat. A finals del segle XVIII s’efectuaren obres de reconstrucció del port, però no fou fins a finals del segle XIX que es dugueren a terme les reformes que li atorgarien capacitat comercial i part de la fisonomia actual, quan l’enginyer Saturnino Bellido projectà i dirigí les obres dels molls de Costa i Paral·lel, i dels dics de Llevant, de l’Oest i Transversal.
El Pla d’Estabilització de l’any 1959 facilità la implantació de la indústria petroquímica i inicià una nova etapa de modernització i un fort creixement de la infraestructura. A la dècada dels vuitanta, i seguint el model d’altres ports, la part històrica del recinte, el Moll de Costa, s’obrí a la ciutat i les seves edificacions es recuperaren per a usos relacionats amb el lleure, culturals, socials, esportius i recreatius.
Descripció del conjunt originari
L’any 1893, l’enginyer Ramon Gironza projectà la construcció de quatre magatzems o “tinglados”, dos dels quals havien de ser coberts i els altres dos descoberts, al port de Tarragona, per emmagatzemar les mercaderies transportades pels vaixells. Són quatre naus de planta rectangular, disposades al costat del Moll de Costa de la localitat i numerades d’est a oest. Primer s’edificaren les dues centrals (2 i 3), que en origen només constaven d’una coberta sobre columnes, fins que el 1898 l’enginyer Fausto Elio Vidarte en féu els tancaments laterals. Les naus 1 i 4 es projectaren el 1905, però les obres, començades el 1908, no s’acabarien fins el 1913. Entre 1922 i 1924, els magatzems 2 i 3, situats al principi a cinc metres de la vora del moll, es traslladaren per alinear-los amb els altres dos, construïts a dotze metres de la vora, per facilitar la instal·lació de les vies per a les grues. Als dos “tinglados” centrals els falta la marquesina i són de dimensions lleugerament menors, però constructivament són tots similars, amb cinc arqueries a la part inferior de les façanes menors i vuit finestres amb arc de mig punt a la superior, que disminueixen d’alçada seguint el pendent de la coberta a dues aigües. Les façanes llargues servien per carregar i descarregar les mercaderies a través de grans portes metàl·liques.
El projecte de reutilització
Amb l’obertura al públic del Moll de Costa l’any 1986, tots quatre magatzems s’han rehabilitat, i en l’actualitat acullen espais polivalents per realitzar-hi activitats ciutadanes i exposicions, amb l’excepció del “tinglado” 3, que allotja les oficines del port esportiu Port Tarraco. La rehabilitació es portà a terme en diferents etapes. L’any 1993, la recuperació del “tinglado” 4 duta a terme per l’Autoritat Portuària de Tarragona per ubicar-hi l’Estació Marítima obtingué el Premi Bonaplata en la modalitat de Restauració, però actualment ja no té aquest ús i es dedica a allotjar grans exposicions, tot i que certes propostes de futur preveuen destinar-lo a la gastronomia.
